Publicitat
Publicitat

El PRI revalida la seva majoria al parlament mexicà tot i perdre almenys 11 escons

La participació en les eleccions d'aquest diumenge a Mèxic no arriba al 50%

El Partit Revolucionari Institucional (PRI) del president mexicà, Enrique Peña Nieto, ha confirmat aquest dilluns la seva majoria a la Cambra de Diputats, amb el 30% dels vots, si bé tindrà menor nombre d'escons que en l'anterior legislatura, segons els resultats preliminars de les eleccions celebrades a Mèxic ahir diumenge.

En donar a conèixer els resultats del recompte ràpid dels vots, el titular de l'Institut Nacional Electoral (INE), Lorenzo Córdova, va dir que el PRI ha obtingut entre el 29,87 i 30,85% dels sufragis, cosa que li atorga entre 196 i 203 dels 500 seients de la Cambra baixa, per sota dels 214 que tenia fins ara.

Per darrere se situen el conservador Partit Acció Nacional (PAN), que va aconseguir entre el 21,47 i 22,20% dels vots, i l'esquerrà Partit de la Revolució Democràtica (PRD), que va acumular entre el 11,14 i 11,81 % dels sufragis.

Amb aquesta votació, el PAN es manté com la segona força política a la Cambra de Diputats, amb entre 105-116 escons, en el rang de la legislatura passada, quan tenia 113 seients.

El PRD va conservar la tercera posició, encara que va passar de 99 escons a només entre 51 a 60, afectat per la irrupció de l'esquerrà Moviment Regeneració Nacional (Morena), encapçalat per Andrés Manuel López Obrador.

En la seva primera participació en unes eleccions, Morena va obtenir entre el 8,8 i 9,15% dels sufragis, el que li permetrà tenir entre 34 i 40 escons.

El Partit Verd Ecologista de Mèxic -aliat del governant PRI- va aconseguir entre 41 i 48 escons de la Cambra baixa amb el 7,15 i 7,55% dels sufragis, molt per sobre dels 27 de la legislatura passada.

L'esquerrà Moviment Ciutadà duplica els seus diputats al passar de 12 a entre 24 i 29; Trobada Social, que també s'estrena en aquests comicis, aconsegueix entre 8 i 10 seients; Nova Aliança, entre 9 i 10, i el Partit del Treball, de 3 a 12 cadires. Un escó recaurà en mans d'un candidat independent, mentre que el Partit Humanista perdrà el seu seient.

Amb tot, la participació en aquestes eleccions mexicanes es va quedat per sota del 50% i es va quedar entre el 47,25% i el 48,51% El titular de l'INE mexicà, però, va destacar la forma "pacífica i ordenada" en què van votar els mexicans, "ratificant així la voluntat de comptar amb un país democràtic i en conseqüència políticament plural".

Els comicis d'aquest diumenge a Mèxic van estar marcats pel boicot que van intentar realitzar diversos sectors en els estats de la franja sud del país, Guerrero, Oaxaca i Chiapas, amb el saqueig de centres de votació i cremant urnes.

A Guerrero, els familiars dels 43 joves desapareguts el setembre passat a mans de policies corruptes i el crim organitzat, un cas que va donar la volta al món, van impedir que s'instal·lessin 14 de les 54 caselles (taules de votació) del municipi de Tixtla , on es troba l'Escola Normal de Ayotzinapa on estudiaven els desapareguts.

A Oaxaca i Chiapas integrants del sindicat de mestres van saquejar les caselles de votació i van cremar urnes, però tot i així es van poder instal·lar el 94,34% de les meses electorals . Només en un dels 11 districtes els comicis podrien ser anul·lats perquè no es va arribar al 80% de les caselles, segons dades definitives.

Un total de 83,5 milions de mexicans van ser cridats aquest diumenge a triar 2.016 càrrecs, incloent-hi els 500 diputats del Congrés federal i els governadors de nou estats.