CRISI AL SAHEL
Internacional 21/01/2013

París i Londres defensen l'acció d'Algèria al segrest de la planta

A. Nossiter I C. Alan
3 min
Un soldat francès davant d'un restaurant a la ciutat maliana de Niono, davant la mirada d'una jove.

THE NEW YORK TIMES / BAMAKO (MALI)L'endemà que la crisi dels ostatges a la planta de gas arribés a un final sagnant, les autoritats algerianes buscaven respostes entre cossos carbonitzats i mines escampades sobre el terreny. Alhora, les grans potències començaven a fer el càlcul de costos i conseqüències d'intensificar la lluita contra els islamistes al nord d'Àfrica i donar-li un abast global.

Alger va reconèixer ahir que el primer balanç de 23 ostatges morts en l'assalt final a la planta segrestada dimecres augmentaria. Almenys van aparèixer vint cossos carbonitzats que no va quedar clar si eren ostatges o milicians. Segons les informacions oficials, cinc segrestadors van ser capturats amb vida i set nord-americans van aparèixer sans i estalvis.

El primer ministre britànic, David Cameron, va dir diumenge en un discurs televisat que l'atac a la planta l'In Amenas demostra que la lluita contra el jihadisme al Sahel requereix una resposta internacional: "En els últims anys hem aconseguit reduir l'amenaça en algunes parts del món, però al nord d'Àfrica ha crescut. Aquesta és una amenaça mundial i requerirà una resposta global. I això no és cosa de mesos, sinó d'anys i fins i tot de dècades". Cameron va comparar la presència de grups terroristes al nord d'Àfrica amb l'Afganistan i el Pakistan.

Els detalls de l'enfrontament al desert i la batalla final per la planta continuen sent confusos -com el nombre de víctimes i les condicions en què van morir els ostatges-. La Casa Blanca va emetre un breu comunicat assegurant que estaria "en estret contacte amb el govern d'Algèria per saber què va passar". Mentre les informacions oficials arriben amb comptagotes, alguns responsables, sota condició d'anonimat, reconeixen que no s'ha aclarit tampoc si els terroristes van ser abatuts o es van immolar. Mentrestant, els supervivents expliquen la seva experiència. El britànic Alan Wright, que es va passar dos dies amagat en un complex d'oficines, va dir a Sky News que els seus companys algerians "haurien pogut entregar-se i salvar-se però es van quedar amb nosaltres i ens van ajudar a fugir".

En un primer moment, les autoritats algerianes es van enfrontar a les crítiques internacionals per haver respost al segrest amb l'assalt. Els governs amb ciutadans atrapats a l'interior de la planta van demanar més temps i Alger els va respondre dient que tenia més experiència que ningú en la lluita contra la insurgència islamista. Ahir Cameron amagava les reticències inicials: "Ara la gent es farà preguntes sobre la reposta d'Algèria, però jo només diria que la responsabilitat d'aquestes morts recau directament sobre els terroristes que van llançar un atac pervers i covard".

El canceller francès, Laurent Fabius, es va expressar en termes semblants a Europe 1. Va dir que estava "sorprès" de les crítiques a Algèria per haver respost als terroristes que practiquen "el pillatge, la violació i el saqueig". "No hi pot haver impunitat per als terroristes", va dir, i va afegir que "la resposta ha de ser implacable".

Més amenaces

Mokhtar Belmokhtar, líder d'un grup recentment escindit d'Al-Qaida anomenat Els que firmen amb sang , va reivindicar el segrest a través de l'agència de premsa mauritana ANI, que sol rebre els seus comunicats. Belmokhar va assegurar que l'operació va ser només "el primer d'una sèrie d'atacs contra els croats". En un vídeo enregistrat el 17 de desembre, l'endemà de la presa d'ostatges, l'islamista va reivindicar l'acció en nom d'Al-Qaida. Balmokhtar afegeix que el segrest era una represàlia contra Algèria per haver donat suport a la intervenció francesa a Mali. I exigeix que es respecti "la decisió de la població de fer-se governar per la xara".

Però fos quin fos l'objectiu, el segrest del complex de gas, en un dels països que potser té la trajectòria més dura del món de lluita amb el terrorisme, és clar, almenys per a les autoritats algerianes. El miniestat islamista que s'ha format al nord de Mali i que ara està sota l'atac de l'exèrcit francès ha donat un nou impuls al terrorisme transnacional. Segons van explicar les forces de seguretat algerianes, l'escamot de 32 islamistes que va prendre la planta estava format per milicians de diverses nacionalitats i només hi havia tres algerians al grup. Algunes fonts dels serveis de seguretat van dir que tenien proves que el grup s'havia organitzat a Gao, una de les ciutats del nord de Mali que van ser preses pels islamistes a principis de l'estiu.

Ahir es va saber com es va decidir el desenllaç de l'operació. Alger no va negociar, però va oferir als segrestadors una sortida a l'estranger si alliberaven tots els ostatges, informa l'agència TSA. L'escamot ho va rebutjar i dijous al matí van intentar sortir de la planta en diversos vehicles i ostatges als quals havien col·locat cinturons explosius. L'exèrcit els va aturar i la majoria van tornar a la planta.

stats