Publicitat
Publicitat

DISTENSIÓ NUCLEAR

El Parlament iranià dóna llum verda a l’acord amb Occident

Els ultraconservadors, contraris a l’entesa, són derrotats a la votació

El Parlament iranià va aprovar ahir la llei que avala l’acord nuclear subscrit amb les grans potències occidentals (els EUA, el Regne Unit, França, la Xina, Rússia i Alemanya) al juliol. La sessió d’ahir al Majlis -el Parlament- va donar llum verda a la implementació del pla que preveu el desmantellament de dos terços del programa nuclear iranià a canvi d’un aixecament gradual de les sancions que estrangulen l’economia del país.

La llei va rebre el suport de 161 diputats, 59 s’hi van oposar i 13 es van abstenir. Tot i que la cambra iraniana està integrada per una majoria conservadora -oposada des d’un principi a les negociacions-, la normativa va rebre el vistiplau d’una majoria aclaparadora, cosa que legitima el govern de Hassan Rouhani a continuar els contactes amb els EUA i la UE per portar a la pràctica la lletra petita de l’acord i rebaixar la pressió de les sancions.

La llei estableix que una entitat d’alt rang del país haurà d’aprovar les inspeccions de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) per verificar que l’Iran compleix l’acord. Aquest és un punt calent, ja que Occident ha assenyalat les instal·lacions militars iranianes com un d’aquests possibles llocs a visitar, i Teheran s’hi oposa durament. Com també s’oposa a possibles entrevistes amb els científics que treballen en el programa atòmic, escarmentats per la infiltració d’espies camuflats i pels assassinats selectius d’aquests experts nuclears anys enrere.

Un altre punt clau de la llei és el que recull que si el G5+1 (els països firmants de l’acord) incompleix la seva part -derogació de les sancions-, l’Iran reprendrà el programa nuclear. Amb l’aprovació del text, la cambra posa fi a setmanes de debats exaltats entre partidaris i detractors de l’acord. Els que s’hi oposen consideren que el pacte amb Occident debilita la capacitat de defensa de la República Islàmica, atempta contra la seva indústria més preuada i, en definitiva, suposa una rendició del país enfront del Gran Satanàs (EUA).

La contaminació d’Occident

També al·leguen que obrirà la porta a la contaminació de la cultura islàmica per part d’Occident. Així, els líders de la Guàrdia Revolucionària -el cos militar d’elit que vetlla per l’ statu quo - executen el seu paper a la perfecció, sense sortir del guió, i sovint activen l’alarma per advertir de l’hecatombe cultural a la qual s’exposa l’Iran entrant en contacte amb els EUA. Aquestes missatges deixen veure la por que té el règim que una part dels 35 milions de joves de l’Iran s’acostin encara més a les formes, idees i costums occidentals, una deriva imparable que el nucli dur del poder no sap com frenar.

Sense anar més lluny, ahir mateix el líder suprem iranià -l’aiatol·là Ali Khamenei- va anunciar que el país s’enfronta a una “guerra tova” contra Occident. Un terme nou per designar el que la màxima autoritat de l’estat considera una agressió al sistema hegemònic de la República Islàmica. “L’objectiu d’aquesta guerra ben calculada és canviar l’essència i la naturalesa de l’Iran […]. Els blancs d’aquesta guerra són els funcionaris, acadèmics i universitaris, i la finalitat és posar el país al servei de l’enemic, dels sionistes i de la xarxa de poders mundial”, va assegurar Khamenei, que la setmana passada va prohibir les negociacions entre Teheran i Washington sobre qualsevol assumpte no inscrit dins l’acord atòmic.

Després de 35 anys d’hostilitats entre els dos països, l’etapa que s’inicia amb l’acord nuclear no està exempt de suspicàcies i de desconfiança mútues. Caldran molts mesos per veure si aquest nou camí que ha iniciat l’Iran -una teocràcia que governa amb mà de ferro- es tradueix en més obertura i en una relaxació de les restriccions, tal com la població exigeix i l’actual govern proposa molt tímidament, encara que topi sovint amb l’oposició dels més reaccionaris, els que ahir van dir no a la llei.

Teheran rebutja anar a Frankfurt per la presència de Rushdie

El govern de l’Iran va anul·lar ahir la seva participació oficial a la Fira del Llibre de Frankfurt, que se celebra des d’avui fins al 18 d’octubre, com a protesta per la presència de Salman Rushdie, autor d’ Els versos satànics (1988), una novel·la considerada una blasfèmia pel règim de Teheran. La resposta de Rushdie va arribar en forma de crida a defensar la llibertat d’expressió a tot el món, que ell veu amenaçada per la intolerància religiosa. “Sense llibertat d’expressió, els altres drets no existeixen”, va dir a la conferència inaugural de la Fira.