Publicitat
Publicitat

Passos Coelho, l’alumne preferit de la ‘troica’

És liberal, i no se n’amaga. “Anirem més enllà de la troica ”, ha dit en més d’una ocasió. Nascut a Coimbra el 1964, va passar l’adolescència a Angola quan encara era colònia. Per això acostuma a dir que és “el més africà de tots els candidats” -la seva dona és guineana-. La seva militància política comença als 14 anys i ha posat poc els peus en el món empresarial, cosa que critiquen alguns companys de partits, que han posat en dubte l’abast de les seves retallades per al teixit productiu del país.

Durant la campanya ha assegurat que si guanya tornarà Portugal a la situació d’abans de la crisi a finals de legislatura, el 2019. Però xoca amb els detalls del seu programa. Proposa seguir retallant les pensions, marcar un sostre en les futures pensions dels joves, tornar un 20% de les retallades que han fet als funcionaris fins al 2019 i permetre que puguin treballar més enllà dels 70 anys. Xoca amb el que va prometre durant la campanya de les legislatives de fa quatre anys, quan va jurar que no seria necessari retallar més els salaris ni acomiadar persones per fer complir el rescat.

Sense pagar la Seguretat Social

La principal polèmica a què ha hagut de fer front Passos Coelho ha sigut aquest 2015. Però sembla que no li passarà factura electoral. Durant cinc anys (del 1999 al 2004) -els únics que ha treballat en el sector privat- no va pagar la Seguretat Social, i va acumular un deute de fins a 4.000 euros. Un deute que no va pagar de manera voluntària fins al febrer, un mes abans que explotés l’escàndol, tot i que la falta ja havia prescrit. “No sóc un ciutadà perfecte -va respondre a les crítiques de socialistes i comunistes-, però mai he utilitzat el meu lloc de treball per enriquir-me”. Era una dard per a José Sócrates, l’ex primer ministre socialista, acusat de corrupció, frau fiscal i blanqueig de capitals.