Publicitat
Publicitat

Pedro Ballesteros: “El canvi climàtic no alarma perquè els primers morts són pobres”

responsable d’energia i clima de la comissió europea

Pedro Ballesteros treballa des del 1995 a la Comissió Europea i és l’artífex del Pacte dels Alcaldes, en què les autoritats locals de 6.563 ciutats del món han assumit el compromís de superar l’objectiu de la UE de reduir en un 20% les emissions de CO abans del 2020. Ahir va participar en el Global Eco Forum & Exhibition a Barcelona, que ha reunit experts d’arreu del món al recinte modernista de Sant Pau, a les portes de la cimera de París.

¿Es pot guanyar la batalla contra el canvi climàtic?

Imaginem-nos un tren molt llarg que va a molta velocitat en direcció a un mur molt gruixut. Tots sabem que xocarem. L’única resposta fins ara és la competitivitat: els rics intenten posar-se als vagons de la cua del tren, i si aquí no preocupa el canvi climàtic és perquè sabem que els primers que moriran són pobres. La segona solució és fer descarrilar el tren: la revolució que defensen nous partits a Grècia o Espanya, o en països musulmans o en alguns llocs de l’Amèrica Llatina. El que jo defenso és deixar d’intentar anar cap enrere, parlar amb els altres passatgers i tenir una resposta ordenada. No crec que arribem a aturar el tren, però haurem fet una cosa digna que permetrà salvar moltes vides. I això ja valdria la pena.

I si el tren no s’atura?

Morirà molta gent. I no em refereixo a les projeccions del que passarà amb els oceans o els desastres naturals sinó que, abans que això, hi haurà guerres pels recursos.

I què poden fer les ciutats?

El canvi climàtic és el primer problema global en què tothom hi pot fer alguna cosa. No es resoldrà amb gent molt poderosa arribant a acords a París, ni amb les grans empreses ni amb lleis: necessita un canvi de paradigma. Els estats juguen a interessos egoistes; les ciutats, a la cooperació i la col·lectivitat. Les ciutats no poden actuar ni en la producció industrial ni en el consum, però sí en el parc immobiliari, en la mobilitat urbana, en infraestructures com l’enllumenat. I també en planificació o taxes. Això suposaria un 25% de l’objectiu de reducció.

I la pobresa energètica no compta?

Hi ha més de 1.000 milions de persones al món que no tenen energia: la lluita contra el canvi climàtic ha de començar per assegurar-ne l’accés universal.