Publicitat
Publicitat

EGIPTE

Pena de mort per a l’expresident egipci Mursi

Sentenciats l’exrais i uns cent islamistes més per haver assaltat les presons durant la revolució del 2011

Un tribunal del Caire va condemnar ahir a pena de mort diversos líders dels Germans Musulmans, entre els quals l’expresident islamista egipci Mohammed Mursi i el guia suprem de la confraria, Mohammad Badie, a més d’un centenar de membres o seguidors del grup. Tots ells estaven acusats de conspirar amb milícies estrangeres per assaltar les presons egípcies durant la revolució del 2011 i alliberar els dirigents islamistes empresonats per Mubàrak. A més, una trentena dels imputats, entre els quals Mursi, també estaven acusats de càrrecs d’espionatge per haver entregat secrets d’estat a entitats estrangeres.

D’acord amb el sistema judicial egipci, la sentència encara no és ferma, ja que en tots els casos de pena capital el gran muftí de la República, una de les màximes autoritats religioses del país, ha d’emetre abans la seva opinió. La sentència representa la culminació de l’onada repressiva desencadenada contra el cop d’estat que va deposar Mursi el 3 de juliol del 2012, que s’ha saldat amb la mort de més de 3.000 persones i l’arrest de més de 40.000, la majoria membres o simpatitzants de la confraria islamista.

Aquesta és la segona sentència contra Mursi en els cinc processos oberts contra ell després del seu enderrocament. En el primer veredicte, dictat l’abril passat, l’expresident va ser sentenciat a 20 anys de presó per haver ordenat la intimidació i tortura de desenes d’opositors en uns disturbis que van tenir lloc el 5 de desembre del 2012, durant la seva presidència. Per la seva banda, aquesta és la segona sentència contra Badie, líder espiritual del grup, raó per la qual va comparèixer davant el tribunal amb un vestit de color vermell.

Col·laboració amb Hamàs

Segons la versió de la fiscalia, avalada ahir pel tribunal, diversos membres dels Germans Musulmans haurien planejat l’assalt a les presons egípcies durant la revolució amb la milícia palestina Hamàs i la libanesa Hezbol·lah, que hauria provocat la mort de diversos membres de les forces de seguretat egípcies. De fet, entre els condemnats in absentia hi ha diversos activistes pertanyents a Hamàs. En el que representa tot un cop a la credibilitat del procés, el grup palestí ha assegurat en un comunicat que alguns dels seus membres imputats fa més d’una dècada que estan empresonats a Israel. Diverses organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional, han denunciat nombroses vegades la politizació de la judicatura egípcia i la violació de les garanties processals dels acusats.

Els dirigents dels Germans Musulmans sempre han negat les acusacions. El mateix Mursi, en una entrevista telefònica a Al-Jazira, feta poc després de ser alliberat de la presó de Wadi el-Natrun, va assegurar que havien sigut familiars dels presos els que, aprofitant la situació de caos al país, el van alliberar. Com en ocasions anteriors, la confraria islamista va reaccionar a les sentències amb un to desafiant. “Les condemnes de mort no minaran la nostra resolució, no ens espantaran, no ens rendirem. La revolució egípcia continuarà més forta que mai”, assegurava una piulada oficial a Twitter.

Tanmateix, l’organització islamista, delmada per dos anys de cruel repressió, no va poder expressar la seva ira organitzant manifestacions als carrers d’Egipte, controlats amb mà de ferro pel ministeri de l’Interior. L’Egipte del rais Abdel Fattah al-Sissi és una còpia exacta del de Mubàrak, però més sagnant.