La llibertat de premsa, a la deriva

BarcelonaLa llibertat de premsa, necessària perquè la ciutadania estigui plenament informada, no passa pel seu millor moment. Fins i tot als països amb democràcies liberals avançades, on, segons l'últim informe de Reporters Sense Fronteres (RSF), les pressions a periodistes i mitjans s'han incrementat.

En comparació amb l'any passat, a tot el món, la premsa és ara menys lliure.

"Amb comunicats vomitius, lleis draconianes, conflictes d'interessos i fins i tot violència física, els règims democràtics multipliquen els atacs contra la llibertat de premsa, que hauria de ser un dels seus pilars", diu l'informe, que es lamenta que les democràcies deixin de ser un model en aquest aspecte.

"A força d'empitjorar la llibertat fonamental d'informar utilitzant el pretext de protegir els ciutadans, les democràcies arrisquen perdre la seva ànima", considera RSF.

Segons l'informe, amb dades del 2016, el nombre de països on la situació de la premsa és considerada "bona o bastant bona" ha caigut un 2,3%, incloent-hi, fins i tot, les democràcies considerades modèliques. Què ha passat?

Els Estats Units

El nou president dels EUA, Donald Trump, diu Reporters Sense Fronteres, ha dut a terme, des de l'inici de la campanya, una "caça de bruixes" contra els mitjans i periodistes que no li són afins.

Només manté bones relacions amb la televisió conservadora FOX News i amb el portal de notícies ultradretà 'Breitbart News', el director del qual, Steve Bannon, és assessor personal de Trump.

Durant les seves rodes de premsa, Trump s'ha mofat de periodistes amb discapacitat física, i n'ha expulsat d'altres que li han fet preguntes incòmodes. De fet, un dels seus passatemps preferits és atacar 'The New York Times' a través del seu compte de Twitter. Segons el president, el prestigiós mitjà està "en caiguda lliure", quan, en realitat, té més lectors que mai.

Europa

Tot i ocupar els primers llocs de la llista de RSF –els països on la llibertat de premsa és més forta són Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Holanda–, Europa no se salva dels problemes: Polònia i Hongria han patit un retrocés considerable en matèria tant de llibertats individuals com de premsa.

El primer ministre hongarès, Víktor Orbán, ha tancat diaris opositors d'esquerres i el seu homòleg polonès, Lech Kazynski, ha iniciat un procés judicial per encausar l'antic govern i els mitjans afins a l'oposició.

Kazynski acusa l'expresident Donald Tusk –ara president del Consell Europeu– d'haver-se conjurat per permetre la mort, en un accident d'avió a Rússia, del seu germà bessó Jaroslaw Kazynski, quan aquest era el president polonès.

Però, a Europa, no tot és culpa de l'est. Segons l'informe, la campanya del Brexit ha mostrat certs fantasmes en la democràcia més antiga del món. "El líder de l'UKIP, Nigel Farage, va utilitzar l'arma del descrèdit per atacar mitjans contraris a la sortida del Regne Unit de la UE. Desacreditar els mitjans és l'arma preferida dels antisistema", diu l'informe, que també acusa el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo –a Itàlia– de fer el mateix.

Espanya, en aquest informe, està situada en la posició 29 –ha millorat cinc posicions respecte del 2015. RSF, però, destaca que legislacions com la llei mordassa no ajuden a millorar la situació.

L'Àsia

El lloc del món, però, on la llibertat de premsa està més amenaçada, un any més, segueix sent l'Àsia: és en aquest continent on es concentren els països que lideren la llista que elabora Reporters Sense Fronteres; però per la cua.

Corea del Nord és la més mal classificada de totes, seguida d'Eritrea –a l'Àfrica– el Turkmenistan, Síria i la Xina.

El règim de Pyongyang només permet l'existència de mitjans de propietat Estatal, fermament controlats, com absolutament tota la resta d'aspectes del país, pel règim familiar dels Kim.

La Xina, el país més poblat del món i la segona economia més gran del planeta, també exerceix un control total sobre la premsa autòctona; i una vigilància constant sobre els periodistes i corresponsals estrangers.

L'Àfrica

Eritrea, un petit país nascut el 1994 després de declarar-se independent d'Etiòpia, és el segon pitjor lloc del món per treballar-hi com a periodista. El seu govern prohibeix l'entrada de la premsa estrangera, sobretot perquè les seves vulneracions sistemàtiques dels drets humans –investigades per les Nacions Unides– siguin silenciades.

Segons l'ONU, les presons eritrees estan tan col·lapsades que l'Estat col·loca cel·les improvisades en contenidors de mercaderies enmig del desert. Qui intenta fugir del país i és vist per l'exèrcit és disparat.

Però aquest no és, ni de bon tros, l'únic país africà on la llibertat de premsa és inexistent. Tal com explica l'informe de Reporters Sense Fronteres, a països com Somàlia i Líbia –en guerra– i el Sudan i Guinea Equatorial, dictadures brutals, el periodisme lliure està prohibit.

L'Orient Mitjà i el nord de l'Àfrica

És en aquesta regió on operen amb més força els grups jihadistes més importants del món, un dels objectius dels quals és la premsa. A Síria, l'Estat Islàmic i Al-Qaida han segrestat i assassinat periodistes occidentals i locals només per la seva procedència i professió.

Amb tot, alguns Estats i Governs d'aquesta zona també són responsables del deteriorament de la llibertat de premsa a l'Orient Mitjà i al nord de l'Àfrica. A l'Aràbia Saudita, l'Iran i les zones controlades pel règim sirià, els periodistes no han pogut, des de fa desenes d'anys, actuar-hi lliurement.

I ara s'hi ha sumat, Turquia, que després del cop d'estat contra el president del país, Recep Tayyip Erdogan, ha sofert una deriva autoritària sense precedents. En l'actualitat, Turquia és el país del món amb més periodistes empresonats: 40.

L'Amèrica Llatina

A banda de Cuba, país dictatorial des de la revolució castrista de 1959, on la premsa lliure no existeix, RSF destaca la greu situació que viuen els periodistes de l'Amèrica Central en general i de Mèxic en particular.

La violència de bandes de narcotraficants i la resposta –moltes vegades desmesurada– dels Estats Units ha costat la vida, aquest 2016, a 31 periodistes: 13 a Mèxic, 8 a Guatemala, 4 al Brasil, 3 a Hondures i 1 a Veneçuela, Perú i el Salvador.

"És un balanç catastròfic", diu Reporters Sense Fronteres, que explica la forma com, generalment, són assassinats aquests periodistes:

"Passa en zones allunyades de les grans ciutats i amb informadors locals que toquen temes judicials, socials, de corrupció o relacionats amb el crim organitzat. Són assassinats per sicaris, al carrer", diu l'informe.

La llibertat de premsa, doncs, a tot el món, va a la deriva.