Petits miracles enmig de la tragèdia nepalesa
Els centres sanitaris estan col·lapsats i la falta de subministraments mèdics dificulta l’atenció
KàtmanduLa Sunmaya Tamang, de nou anys, és una lluitadora. La petita es retorça de dolor. L’anestèsic no li està fent efecte. El seu oncle Som Bahadur s’acosta al llit, l’acarona i li dóna el seu tigre de peluix. La Sunmaya sembla que es calma una estona. Porta el cap embenat, els dos braços enguixats i un fixador extern a la tíbia. La nena ha sobreviscut a un traumatisme cranioencefàlic, té fractures obertes als braços i múltiples fractures més a la cama dreta. Encara caldrà sotmetre-la a un parell d’operacions més. Que continuï viva és un miracle. A la Sunmaya la va arrossegar una allau de terra a la petita població de Rasuwa, a la regió de l’Himàlaia. La seva àvia va ser qui la va rescatar. El terratrèmol va destruir el seu habitatge, però l’estable es mantenia dret i s’hi van refugiar la primera nit. En l’ensorrament de la casa, el nadó de nou dies de la tia de la Sunmaya va morir aixafat. Els pares de la nena es van divorciar quan ella era molt petita i la seva mare la va abandonar i la va deixar a càrrec de l’àvia i dels seus oncles.
L’endemà del terratrèmol, l’oncle va iniciar el periple per portar-la al primer centre hospitalari que hi ha a la zona. “La carretera estava bloquejada i només hi podíem arribar caminant, així que em vaig carregar la meva neboda a l’esquena. Quan vam arribar a Haku Bacy, l’hospital s’havia ensorrat”, explica el Som. La va tornar a carregar i va caminar set hores fins a Dhunchae, la principal ciutat del districte de Thulo Haku. “L’hospital també l’havia destruït el sisme”, continua. El Som no es va donar per vençut i quan va veure uns helicòpters de rescat va anar cap a l’aeroport. Un equip de rescat li va practicar una cura de primers auxilis a la nena. Després la van pujar a un helicòpter i van permetre que el Som l’acompanyés.
El col·lapse hospitalari
Havien passat quatre dies des del terratrèmol. En arribar a Kàtmandu la van portar a l’Hospital Militar i, a causa de la gravetat de les seves ferides, la van ingressar al Centre Nacional de Traumatologia. La Sunmaya va tenir molta sort, ja que la van atendre d’urgència i la va operar un neurocirurgià nord-americà que fa de voluntari per donar suport al personal mèdic de l’hospital.
L’edifici està col·lapsat de ferits pel terratrèmol. Els passadissos i les sales d’espera s’han transformat en habitacions plenes de llits. A més del personal de l’hospital, hi ha com a reforç equips mèdics i infermeres d’arreu del món, així com desenes de voluntaris que organitzen el caos i atenen els familiars.
Al costat del llit de la Sunmaya, a més del seu oncle, hi ha tres familiars més que viuen a Kàtmandu. També són damnificats del sisme. El seu habitatge a Kistipur es va desplomar i ara estan vivint en una tenda de campanya en un descampat. Les safates amb menjar que porten les auxiliars nodreixen també els familiars dels pacients, ja que en la majoria dels casos estan malvivint en campaments gairebé sense aliments ni aigua.
El centre és un anar i venir de grups de voluntaris, periodistes, treballadors humanitaris, famílies dels ferits i supervivents que s’acosten a la recerca d’aigua i menjar. A l’edifici de sis plantes només funciona un ascensor, per on pugen i baixen visitants, zeladors amb els malalts en una llitera o en cadira de rodes, el carret del menjar, bidons d’aigua i caixes d’aliments.
Falta material mèdic
Ànima Millán és una infermera catalana que porta diversos mesos a Kàtmandu amb un projecte d’educació per a nens del carrer amb l’organització Education Foundation in Nepal (Edfon). El col·legi on treballava l’ONG, al districte de Bahtapur, va resultar greument danyat pel terratrèmol i van haver de tancar-lo. “Com que no podem seguir amb el projecte i sóc infermera, he vingut a ajudar a l’hospital. Les condicions són terribles. No hi ha cap tipus de mesura higiènica”, explica l’Ànima.
“Hi havia una pacient amb el braç totalment esquinçat i, quan li han posat un apòsit nou per fer-li la cura, han fet servir paper de diari -narra-. Hi ha molt de personal sanitari però l’hospital està sota mínims pel que fa a subministraments mèdics”, insisteix aquesta infermera catalana, que dóna suport al personal de l’hospital.
La duana, un coll d’ampolla per a l’ajuda
L’ONU va reclamar ahir a les autoritats nepaleses que aixequin les inspeccions duaneres sobre l’ajuda humanitària que arriba al país. Aquesta supervisió s’ha convertit en un coll d’ampolla per fer arribar l’ajuda humanitària a la multitud de damnificats pel terratrèmol. El govern nepalès va admetre ahir que ja hi ha “poques possibilitats” de trobar més gent amb vida sota la runa dels edificis que van caure pel sisme. L’últim balanç oficial de víctimes és de 6.841 morts i 14.087 ferits. El govern espanyol va informar ahir que encara hi ha 35 espanyols desapareguts al Nepal, entre els quals una catalana.
