Polèmica als EUA per 400 milions pagats a l’Iran per alliberar presos

WashingtonEl govern dels Estats Units ha negat diverses vegades que hagi pagat un rescat a l’Iran per alliberar quatre ciutadans nord-americans el gener passat. Tot i així, admet ara que va utilitzar el primer pagament de 400 milions de dòlars d’un antic deute que té amb Teheran per assegurar la seva posada en llibertat.

L’entrega d’aquests diners es va fer el 17 de gener, hores després que el govern iranià alliberés els nord-americans i el mateix cap de setmana que les Nacions Unides van aixecar les sancions contra l’Iran. Els republicans -contraris a l’acord que les potències mundials van negociar amb Teheran per al seu programa nuclear- afirmen que el pagament va ser un rescat i una mostra més de la debilitat del lideratge del president nord-americà, Barack Obama.

“Hauria sigut estúpid, imprudent i irresponsable no mantenir tant la maniobra com fos possible” per obtenir la llibertat dels ciutadans nord-americans, va explicar dijous John Kirby, portaveu del departament d’Estat. I va insistir que les negociacions per pagar el deute a l’Iran van ser independents de les fetes per la llibertat dels presos.

Un antic deute del 1979

Aquest deute es remunta al 1979, quan l’Iran va lliurar uns 400 milions de dòlars als Estats Units a canvi d’equips militars. Les armes, però, mai es van entregar, a causa de l’esclat de la Revolució Islàmica, que va fer caure el xa. Teheran reclamava aquests diners més interessos al Tribunal Internacional de l’Haia des del 1981.

La represa del diàleg entre els Estats Units i l’Iran per assegurar que Teheran no utilitzés el seu programa nuclear per fabricar una bomba atòmica va ser l’origen d’un acord entre els dos països per posar fi a dècades de disputes. El govern d’Obama va acceptar abonar 1.700 milions de dòlars, una quantitat, que segons ha informat la Casa Blanca “podria haver sigut molt més elevada en els tribunals”.

Els quatre alliberats, entre els quals, el periodista del Washington Post Jason Rezaian, tenien la doble nacionalitat, iraniana i nord-americana. “[El retard del pagament] va ser una decisió sensata al final de dues negociacions -va dir Kirby-. De totes maneres els diners eren seus i els haurien obtingut igualment”.

Els republicans no es creuen les justificacions del govern d’Obama sobre la coincidència del pagament el mateix dia de l’alliberament dels presos. “Ara sabem que va ser un rescat” -va denunciar Ed Royce, legislador de Califòrnia conservador i president de la comissió d’afers exteriors. “Un rescat que posa en perill vides nord-americanes. Els hem animat a prendre més ostatges”.

Donald Trump, el candidat presidencial republicà, també va utilitzar la polèmica per acusar Obama de mentir als nord-americans. “Va dir que no paguem rescats, però ho va fer. Va mentir de manera oberta i descarada”, va dir en un míting a Carolina del Nord.

D’altra banda, el magnat de la immobiliària novaiorquès va assegurar que aquest presumpte rescat es va fer quan la seva rival, Hillary Clinton, era cap de la diplomàcia nord-americana. “La nostra incompetent [ex]secretària d’Estat, Hillary Clinton, va ser la que va iniciar les converses per donar a l’Iran 400 milions de dòlars en efectiu. Un escàndol!”, va escriure Trump al seu compte a Twitter.

Grans inundacions a Louisiana

Les grans inundacions a Louisiana, al sud dels Estats Units, per la tempesta del cap de setmana passat han causat almenys 13 morts, han forçat el rescat de més de 30.000 persones i han afectat més de 40.000 habitatges. La Creu Roja va assegurar ahir que és el pitjor desastre natural del país des de l’huracà Sandy, del 2012, i que tindrà un cost mínim de 30 milions de dòlars.

Unes 8.000 persones afectades viuen en refugis del govern i grans extensions de terra segueixen inundades. Les imatges recorden la devastació de l’huracà Katrina, tot i que la xifra de víctimes mortals llavors va ser molt més elevada, més de 1.800 morts.

Un diari local i el candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, han criticat el president Barack Obama per no suspendre les vacances i visitar la zona afectada.