Publicitat
Publicitat

TURQUIA

Pols electoral turc entre el govern i l’esquerra kurda

Les urnes mesuraran avui la fortalesa d’Erdogan, que ha trencat la neutralitat del càrrec de president

Els dits de Murat Soral, comerciant, juguen alegres amb un rosari islàmic a la seu del governant Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) turc del barri istanbulita de Kuzguncuk. Al seu costat, igualment animat, un ajudant truca un per un als noms d’una llista: “Bon dia, som del partit, ¿que aniran a votar? [...] ¿A quina hora i com prefereixen que els anem a buscar, en minibús o els cal una ambulància?”

El que a Catalunya seria escandalós -portar ancians i malalts a les urnes- a Turquia és natural. L’AKP s’ha forjat des de la base i confia la seva força en el teixit popular. Un dels seus èxits polítics aquests anys ha sigut crear una seguretat social per als desfavorits. “És el partit més pròxim al poble”, explica el Murat entre te i te. “Tothom li dóna suport perquè deixa de banda la ideologia i se centra a oferir serveis, com per exemple construir infraestructures”.

La formació, capitanejada pel primer ministre, Ahmet Davutoglu, vol revalidar avui la majoria absoluta que ostenta des del 2002 al Parlament turc. Té al seu costat el president, Recep Tayyip Erdogan, fundador del partit i exmembre des que va ser proclamat cap d’estat l’any passat. Durant la campanya, Erdogan ha fet mítings disfressats de “trobades ciutadanes”. Les denúncies opositores de trencar la neutralitat a la qual l’obliga el seu càrrec s’han ignorat.

La reforma constitucional

Erdogan vol aconseguir almenys 330 escons per a l’AKP i poder sotmetre així a referèndum una reforma constitucional que estableixi una presidència “forta”, en què ell mateix xuclaria el poder executiu de Davutoglu. “Necessitem un sistema presidencial perquè l’actual porta al desgovern. Si el president i el Parlament són de color diferent, es frena l’aprovació de lleis”, justifica Murat, parafrasejant les al·legacions que fa el cap d’estat en públic.

Des que governa, l’AKP s’ha guanyat les classes populars piadoses. Fins al 2010, Erdogan encarnava el calvinoislamisme i atreia els liberals. Però un islamisme més exagerat des d’aleshores, amb un discurs polaritzador, l’erosió de les llibertats i la corrupció, més la davallada del “miraculós” creixement econòmic, han restat expectatives de vot a l’AKP. La desestabilització política ha depreciat la lira turca, un cop directe a la butxaca.

“Hi ha molts factors que fan caure un partit a les enquestes, però no podem descartar l’econòmic”, subratlla l’economista Emre Deliveli mentre ens ensenya en una gràfica descendent la caiguda de la confiança del consumidor. Deliveli no es mostra optimista davant d’un eventual canvi de sistema polític. L’economista recorda que, a diferència d’abans, ara els mercats temen un Erdogan poderós i percebut com a “autoritari”.

Segons l’última enquesta, l’AKP aconseguirà el 41% dels vots. El principal opositor, el nacionalista socialdemòcrata Partit Republicà del Poble (CHP), obtindrà vora el 29%. L’islamonacionalista Partit d’Acció Nacionalista (MHP), un 14%. L’aritmètica dels escons variarà enormement segons si la coalició d’esquerres prokurda Partit Democràtic dels Pobles (HDP) supera la barrera del 10% de vots necessària per entrar al Parlament.

Lluny dels dos terços

En gairebé totes les simulacions, l’AKP no arribaria als dos terços dels 550 diputats -de fet, mai els ha aconseguit- necessaris per reformar la carta magna unilateralment, ni tampoc a les tres cinquenes parts requerides per fer-ho a través d’un referèndum. Això obre la porta a coalicions o a un govern en minoria. Sinan Ülgen, director del Centre d’Estudis EDAM, creu que és millor un govern de coalició “que forci tothom a moderar les seves actituds”. “Això restaria poder a Erdogan”, afegeix.

La coalició més possible, per afinitat ideològica, és AKP-MHP. Devlet Bahçeli, líder dels nacionalistes, ha promès no fer d’Erdogan un president executiu. “No et farem president” ha sigut també lema de campanya de l’HDP. Per a Emre Deliveli, una coalició AKP-CHP permetria posar a treballar bons economistes kemalistes. Des del govern s’ha suggerit que un executiu en minoria portaria a tornar a convocar eleccions aviat.

El clima d’incertesa ha revifat el foc. Erdogan i l’AKP han fet servir la confrontació per aplegar els seus. Durant els mítings han acusat l’HDP de “sediciosos” i han denunciat un complot MHP-HDP-CHP contra Turquia, amb el suport del teòleg -examic d’Erdogan- Fethullah Gülen i la premsa forana. I un grup de mitjans pro govern s’hi van afegir ahir dient en portada “Arriba la segona croada”.