Publicitat
Publicitat

Portugal s’entrega altre cop a l’austeritat de Passos Coelho

Els socialistes naufraguen amb una esquerra dividida, i la dreta seguirà governant, però en minoria

Quan als llibres d’història s’estudiï l’efecte polític dels rescats de la troica, hi haurà dues lectures diametralment oposades: la de Grècia i la de Portugal. Mentre a Atenes els memoràndums han produït una contínua crisi política i fins a quatre eleccions anticipades, passant per un govern de concentració dels partits tradicionals enfront de Syriza, Lisboa ha viscut sense gairebé escletxes els quatre anys d’aplicació del rescat. I diumenge, la mateixa setmana que l’FMI abandonava les seves oficines de Lisboa, els portuguesos beneïen l’executiu conservador de Pedro Passos Coelho a les urnes.

La coalició de dretes Portugal à Frente (PàF), que integra el partit de Passos Coelho (PSD) i el del seu soci de govern, liderat per Paulo Portas (CDS),  ha guanyat les eleccions legislatives amb el 39% de vots, amb gairebé el 100% escrutat, però perd la majoria absoluta. El Partit Socialista (PS) d’António Costa, en canvi, torna a naufragar 4 anys després. No ha aconseguit alliberar-se de l’herència de José Sócrates, el primer ministre que va abocar el país al rescat i que actualment viu sota arrest domiciliari per presumpte frau fiscal i blanqueig de capitals. Suma un 32% dels vots. Costa s'ha negat a dimitir i ha anunciat que donaria estabilitat al govern de Passos Coelho a canvi de complir punts del seu programa. Un xantatge que no deixarà passar.

A diferència de Grècia i Espanya, no ha nascut a Portugal una força alternativa capaç de fer ombra als partits tradicionals i l’esquerra continua atomitzada. Això sí, per primera vegada el Partit Comunista (CDU) deixa de ser la tercera força i li passa al davant el partit germà de Podem -nascut el 2000- el Bloc d’Esquerres (BE), que obté el 10% dels sufragis. L’única candidata, Catarina Martins, ha sabut mobilitzar l’electorat més jove i ha obtingut els millors resultats de la història del partit. Tots dos partits, després d’una campanya en contra del PS, van fer ahir a la nit una crida a un front d’esquerres en contra de la coalició de dretes. El PS va començar a escoltar-la, però ja a toro passat. António Costa va assegurar que no contribuirà a “alternatives negatives”.

L’efecte del ‘corralito’ grec

Si fa sis mesos haguessin preguntat en privat a qualsevol membre del govern de Pedro Passos Coelho si confiava seguir governant una altra legislatura, la seva cara hauria sigut un poema. Tots els periodistes portuguesos que ahir cobrien els resultats del PàF coincidien a assegurar que abans de l’estiu hauria guanyat el PS, i només veien una explicació al tomb: la crisi de Syriza. Grècia ha entrat de ple en la campanya a Portugal. Abans de l’estiu tots els sondejos auguraven una victòria dels socialistes. Però després de corralito, tot va començar a canviar. Passos Coelho ha apel·lat al discurs de la por i ha alimentat la por a un front d’esquerres si no sumaven majoria absoluta. “El PS s’aliarà amb comunistes i bloquistes perquè un govern extremista, de l’esquerra més radical que existeix a Portugal, pugui, contra la voluntat dels portuguesos, governar”, assegurava.

Un altre factor entra en joc a favor de la dreta. Portugal ha tornat a batre rècords d’abstenció: ahir va arribar a la més alta en democràcia. Fa quatre anys, quan Passos Coelho es va imposar i va decidir pactar amb Paulo Portas, l’abstenció va ser d’un 42%, llavors la més important en democràcia i similar a la de les últimes eleccions gregues. Ahir, dia de futbol i pluja, va haver-hi una participació encara pitjor, de només un 56,7%.

Un preludi del cas espanyol?

La relació de Portugal amb Espanya no ha entrat en campanya, a diferència de la resta de generals, en què Passos Coelho sempre ha fet campanya en contra de la connexió entre Lisboa i Madrid per AVE. Ahir, però, Espanya sí que apareixia a les tertúlies portugueses. El que va passar a les urnes es veu com un preludi del que el 20 de desembre poden escollir els espanyols. Si bé Podem irrompia en els sondejos fa un any i un possible govern d’esquerres es veia com a alternativa a les retallades del govern de Mariano Rajoy, ara el baròmetre del CIS ja apunta a una reelecció del PP amb el suport de Ciutadans.