Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

El govern negocia amb la 'troica' un pla d'austeritat per a l'octubre

Primera vaga general a Grècia contra les retallades de Samaràs

El tripartit grec sorgit de les eleccions del 17 de juny afronta la seva primera prova de foc. Els sindicats criden avui a la vaga general contra el pla de retallades exigit per la troica que s'ha d'aprovar a l'octubre.

Després de setmanes de protestes de jutges, policies, metges i farmacèutics (que han deixat de dispensar medicines fins que la Seguretat Social els pagui els deutes) el govern d'Andonis Samaràs afronta avui la seva primera vaga general. El tripartit grec està negociant amb els representants de la troica (la UE, l'FMI i el BCE) un nou paquet de retallades d'11.500 milions d'euros per obtenir l'últim tram de crèdits pactats al primer rescat del país.

"Aquest govern ha enganyat la gent, prometent que no hi hauria més retallades i que renegociaria les condicions per fer-les més favorables", deia ahir a l'ARA Themistoklis Kotsifakis, secretari general d'OLME, el sindicat que organitza els professors de secundària. "No crec que Samaràs duri gaires mesos: si continua l'austeritat, a Grècia hi haurà una revolució social, perquè aquestes polítiques estan provocant una crisi humanitària", advertia. Està previst que la vaga paralitzi el país, amb un fort seguiment al sector públic, inclosos els transports, a excepció del metro per garantir la mobilitat dels manifestants.

Samaràs, que governa en una coalició tripartida, explica la retallada com un gest d'Atenes imprescindible per obtenir dos anys més de marge per assolir els objectius del memoràndum. Iannis Stournaras, ministre d'Economia grec, va dir ahir que Atenes necessitarà entre 13.000 i 15.000 milions més per finançar aquest allargament.

Els representants de la troica condicionen els crèdits per evitar la fallida de Grècia a la nova la retallada, que el govern vol aprovar a l'octubre. Samaràs va amenaçar la setmana passada amb l'expulsió els diputats del seu partit, Nova Democràcia, que no votin a favor del paquet. Però tot apunta que amb això no n'hi haurà prou. Christine Lagarde, responsable de l'FMI, va aclarir dilluns que el país ha de fer més sacrificis.

Perdre els nervis

Alguns funcionaris que van participar en l'última trobada de Stournaras i el representant de l'FMI, Paul Thomsen, van explicar al New York Times que les negociacions són tenses. Asseguren que, quan Thomsen va reclamar nous augments d'impostos i més rebaixes a salaris i pensions, Stournaras va perdre els nervis i va mostrar un forat de bala en una de les finestres del ministeri d'Economia: "¿Ho veieu? -li va etzibar-. Què preteneu, derrocar aquest govern?"

En una conversa telefònica Spiros Efstathopoulos, secretari general d'Indústria, explicava que s'està negociant una "clàusula de condicionalitat" per la qual Atenes aplicaria mesures menys traumàtiques ("com privatitzacions o prejubilacions de funcionaris"), i si "aquestes mesures no donen resultat, es posarien en marxa les mesures de la troica ". "Això donaria garanties als creditors i alhora seria una sortida per al govern", diu Efstathopoulos.

Els sindicats de policia, que la setmana passada van protagonitzar protestes contra les retallades salarials, han advertit el govern que a partir d'ara es negaran a reprimir les manifestacions. El portaveu dels professors de secundària, però, no ho té tan clar: "Diuen això per pressionar però acaben de comprar tres vehicles de canons d'aigua per a les protestes ", recorda. El govern diu que són més efectius que els gasos lacrimògens.