Publicitat
Publicitat

RÚSSIA PREN LA INICIATIVA

Putin imposa la seva lògica al Pròxim Orient

Els rebels denuncien que l’aviació russa no ataca l’Estat Islàmic sinó els opositors a Al-Assad

L’aviació russa va bombardejar ahir per segon dia consecutiu el territori sirià, amb el pretext de la lluita contra l’Estat Islàmic. La radiografia dels primers atacs, però, demostra que l’objectiu del president rus, Vladímir Putin, no és combatre els jihadistes. Tarek Balsheh, portaveu de Protecció Civil Siriana, una ONG de voluntaris entrenats per buscar supervivents entre la runa dels edificis bombardejats, va denunciar un bombardeig a Jisr al-Xugur. “Han atacat un barri del nord del poble on només hi ha cases de civils, però ja hi quedava poca gent, perquè és una zona sistemàticament bombardejada des de fa temps”. Balsheh no va poder oferir un balanç de víctimes. El que pretén Moscou és apuntalar el seu únic aliat al Pròxim Orient, el règim de Baixar al-Assad, i de passada convertir-se en un actor imprescindible en aquesta regió calenta. La nova ofensiva russa té una dimensió geopolítica de gran abast.

Els bombardejos no se centren sobre l’Estat Islàmic, sinó als llocs on les milícies rebels de l’Exèrcit Sirià Lliure i del Front al-Nusra -la filial siriana d’Al-Qaida- lluiten contra el règim de Baixar al-Assad. De fet, tampoc el règim i l’EI s’enfronten militarment: el règim ha tolerat l’expansió dels jihadistes a Síria perquè li servia per presentar-se als ulls del món com un aliat en la lluita antiterrorista i perquè els seus combatents s’enfrontaven sobre el terreny als rebels, que des de fa dos anys han hagut de lluitar en un doble front.

En defensa d’Al-Assad

Les pors de Putin a Síria i el control de la regió

A Síria s’hi concentren totes les pors de Putin: la por que una revolta popular faci caure un altre dictador, la por de perdre posicions al Pròxim Orient davant les ingerències occidentals i la por d’una situació de descontrol a les portes de casa seva. A més, la intervenció té un cost relativament baix: fins ara Putin ha enviat uns dos mil soldats i una trentena d’avions a la seva base naval al port sirià de Tartús, l’única que li queda al Mediterrani. I arriba després de l’inici d’una rehabilitació internacional de Baixar al-Assad des de diverses capitals europees.

Ucraïna, moneda de canvi

Moscou busca desencallar les sancions i el conflicte amb Kíev

Putin vol assolir el rol d’actor imprescindible en el futur de Síria i fer servir aquesta carta per forçar els Estats Units i Europa a afluixar les sancions econòmiques que pesen sobre el seu país per la guerra d’Ucraïna. La caiguda del preu del petroli i la recessió de l’economia russa fan les sancions més pesades per a Moscou. La situació a Ucraïna està bloquejada, amb el front estable i els rebels pro-russos del Donbass que acaben d’acceptar un alto el foc que Kíev també respecta.

Caos al cel de Síria

Fins a 12 països bombardegen el país des de l’aire

Ara mateix hi ha 12 països implicats en la campanya d’atacs aeris sobre Síria, que es dirigeix contra posicions de l’Estat Islàmic i també altres grups fonamentalistes. Amb la coalició liderada pels Estats Units hi ha el Canadà, Bahrain, la Gran Bretanya, Qatar, l’Aràbia Saudita, Turquia, els Emirats Àrabs i Jordània. A més, Israel bombardeja Síria a la seva frontera nord i l’últim a sumar-s’hi ha sigut Moscou.

L’OTAN es va queixar dimecres que Rússia va avisar la coalició internacional només una hora abans de l’inici dels bombardejos. El risc d’accidents és creixent, sobretot si no es respecten els protocols del que s’anomena desconflicte per evitar-los. Fa uns dies el president israelià, Benjamin Netanyahu, ja va pactar aquests protocols amb Putin, i dimecres el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, va dir que faria el mateix amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov.

Barrils explosius

Al-Assad continua atacant els barris rebels des de l’aire

La principal causa de víctimes civils -en quatre anys són ja 300.000 morts, la majoria no combatents- són els bombardejos de l’aviació siriana sobre els barris controlats pels rebels. El règim s’ha inventat una nova arma molt mortífera i barata: barrils de dinamita plens de metralla que es llancen en zones urbanes des de caces o helicòpters. La gran paradoxa de la situació actual és que cap de les potències estrangeres que bombardegen Síria des de l’aire s’ha enfrontat a l’aviació siriana. Aron Lund, expert de Carnegie Endowment for International Peace, subratlla aquesta contradicció: “La Casa Blanca pot continuar insistint que Baixar al-Assad ha d’abandonar el poder, però l’aviació nord-americana, a partir d’ara, estarà compartint l’espai aeri sirià tant amb l’aviació d’Al-Assad -que bombardeja constantment els barris i la infraestructura civil- com amb un cos enviat per Síria per ajudar-lo”.

Els refugiats, al rerefons

La crisi migratòria a Europa força un replantejament a Síria

El president rus ha trobat una finestra d’oportunitat en la crisi de refugiats que viu Europa. “Putin és un bon estrateg -apunta l’analista Fiodor Loukianov, membre del Consell per la Seguretat i la Defensa de Rússia- a les pàgines de Le Monde. Sap que aquesta crisi ha contribuït a modificar el punt de vista de les societats occidentals, Alemanya inclosa, reforçant la idea que calia fer alguna cosa sobre el terreny”. Però per a Thomas Gomart, de l’Institut Francès de Relacions Internacionals, l’objectiu de Putin són els Estats Units: “Moscou vol establir un diàleg directe amb Washington per sortir del bloqueig a la crisi d’Ucraïna”.

Rehabilitació al món

Moscou vol trencar l’aïllament internacional

Després de deu anys d’absència, Putin ha tornat aquesta setmana a l’Assemblea General de l’ONU per demanar una coalició internacional contra l’Estat Islàmic i s’ha entrevistat amb el president nord-americà, Barack Obama. Dimecres va iniciar l’atac a Síria, i avui serà protagonista en la cimera sobre Ucraïna a París, on es reunirà amb el president francès, François Hollande; la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president ucraïnès, Petró Poroixenko. L’estratègia de trencar l’aïllament internacional a què va ser sotmès des de l’annexió a Rússia de la península de Crimea és clara. Davant la paràlisi dels Estats Units i Europa amb la crisi siriana, Putin proposa una sortida simple: apuntalar Al-Assad militarment perquè pugui participar en una transició política.

Rússia admet que no només ataca l’EI

El ministre rus d’Afers Exteriors, Serguei Lavrov, va defensar ahir l’actuació del seu exèrcit sobre Síria davant les crítiques internacionals, assegurant que els seus objectius són els mateixos grups terroristes que els de la coalició dels Estats Units. Atès que les tres províncies sirianes atacades fins ara pels caces russos tenen poca presència de l’Estat Islàmic, Lavrov va destacar que les operacions russes tenen objectius “escollits en coordinació amb les forces armades sirianes” i que es dirigeixen “a l’EI, el Front al-Nusra (branca siriana d’Al-Qaida) i altres grups terroristes”. Tot i així, Lavrov va negar que els seus avions estiguin bombardejant els rebels sirians -com ells han denunciat- i va especificar que Rússia no considera l’Exèrcit Lliure Sirià com a grup terrorista. Per altra banda, Rússia i els EUA van iniciar ahir els contactes militars per evitar topades o accidents entre els respectius avions militars en l’espai aeri sirià. Tot i que un alt funcionari havia obert la porta a estendre els bombardejos russos a l’Iraq, segons Efe, el ministre rus d’Afers Exteriors ho va descartar.