Publicitat
Publicitat

RÚSSIA

Putin revifa la guerra mediàtica

La popularitat dels mitjans internacionals del Kremlin amoïna el Regne Unit i Washington

Aquest any hi ha més de cinquanta conflictes armats al món. Conflictes dels que maten. Però n’hi un altre que és més poderós. Un que mata la ment. La guerra dels mitjans és ara més viva que mai i Rússia l’està guanyant. Els bàndols no han canviat gaire des de la Guerra Freda. De fet, el secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, va advertir la setmana passada al Capitoli que els mitjans internacionals que finança el Kremlin són més eficients que els del seu país. “RT emet en anglès. ¿Nosaltres [Washington] podem oferir-ne un d’equivalent que emeti en rus? Ells inverteixen una gran quantitat de diners, parlen idiomes que la gent entén i informen les audiències d’altres països”, va dir Kerry.

RT, conegut anteriorment com a Rússia Today, és el conglomerat de set canals internacionals de la televisió russa. Kerry va obviar un detall, i és que no només emeten en anglès, sinó també en espanyol, àrab i rus. És més, tenen RT America, un canal amb contingut destinat exclusivament al públic nord-americà i ben crític amb les polítiques de Washington.

En la seva intervenció, Kerry va demanar a la Cambra de Representants que es replantegés el pressupost que destinen als seus mitjans internacionals. Actualment, inverteixen uns 665 milions d’euros a difondre la visió política nord-americana a través de cinc emissores de ràdio i un canal de televisió.

200 milions de pressupost

Rússia, per la seva banda, manté set canals de televisió i una agència de notícies audiovisual amb 13.850 milions de rubles (200 milions d’euros), una tercera part del pressupost dels EUA. Resumint: amb menys diners, el missatge de Rússia arriba a més llocs i de manera més efectiva.

Moscou va crear també al novembre Sputnik, un servei multilingüe web i radial que va reemplaçar l’agència de notícies RIA Novosti. Al capdavant del grup mediàtic, denominat Rossiya Segodnya, hi ha la mateixa persona que al conglomerat televisiu: Margarita Simonian, una periodista de 34 anys que anteriorment va formar part del reduït grup de periodistes acreditats per viatjar amb el president rus, Vladímir Putin.

Aquest no era el primer cop que Kerry atacava el canal. L’any passat ja l’havia definit com un “megàfon de propaganda” del Kremlin. Des de la direcció de RT van titllar aquestes acusacions d’“hipòcrites” al·ludint que la Casa Blanca també se serveix dels seus mitjans per difondre la seva visió del món. “L’objectivitat no existeix, només hi ha aproximacions a la veritat des de tants punts de vista com sigui possible”, va dir Simonian en una entrevista a l’alemany Spiegel. I va afegir: “No dic que la gent només hagi de mirar la nostra programació. Dic que l’haurien de mirar a banda del que ja miren”. De fet, és cert que RT ofereix una mirada dels afers polítics del món que sovint no comparteixen els mitjans occidentals. I, si ha una cosa clara que es constata observant la realitat informativa des de Rússia, és que per tenir una visió global de qualsevol qüestió cal conèixer les dues visions imperants: la de l’eix occidental i l’oriental.

Des del Regne Unit també s’han disparat les alarmes per la creixent popularitat del canal rus. Després de la BBC, RT és el canal internacional més vist al país. A l’octubre fins i tot es va inaugurar RT UK, destinat al públic britànic. L’exdirector del servei mundial de la BBC, Peter Horrocks, ja va advertir que el seu país i els EUA estaven perdent la guerra informativa amb el Kremlin.

“A mitjà o llarg termini, ha d’haver-hi preocupació pel que inverteixen els altres [mitjans internacionals] en relació amb el que inverteix la BBC”, va afirmar Horrocks al diari britànic The Guardian.

Amb la visió prooccidental, França, Alemanya i Colòmbia tenen projectes similars al rus amb France 24, Deutsche Welle i NTN24, respectivament. Tots emeten almenys en el seu idioma oficial i en anglès. Els Estats Units també compten amb CNN, tot i que, a diferència dels anteriors, és un canal privat.

Al bàndol de Rússia hi ha l’Iran, la Xina i Veneçuela, que contemplen el món des d’un mateix prisma. Teheran té Hispan TV, en castellà, i Press TV, en anglès, i la seva xarxa mediàtica es completa amb una ràdio en anglès i un servei que genera informació en 32 idiomes. La Xina té una macroestructura televisiva que emet, a més, en francès, àrab i rus. I el govern veneçolà va crear TeleSur en anglès i portuguès, i ha anunciat la versió francesa.

Fa més d’un segle, Oscar Wilde advertia que el quart poder s’havia menjat els altres tres. “Estem dominats pel periodisme”, deia. La guerra mediàtica actual només ens fa pensar que aquesta afirmació encara és ben vigent.

Dos detinguts per la mort del crític Nemtsov

El Kremlin va anunciar ahir la detenció de dos homes originaris del Caucas com a presumptes autors de l’assassinat de l’opositor liberal rus Borís Nemtsov fa una setmana mentre caminava pel centre de Moscou. Els investigadors han apuntat com a causa de l’atemptat les amenaces rebudes arran de les seves crítiques a l’atac a Charlie Hebdo, una línia que es veuria reforçada per la procedència dels dos sospitosos, la mateixa que la dels assassins d’Anna Politkóvskaia.