Publicitat
Publicitat

TENSIÓ ENTRE WASHINGTON I MOSCOU

El president treu pols a la retòrica Antiamericana en la roda de premsa anual

Putin vol prohibir als nord-americansadoptar nens russos

Els orfes són la carta que el Kremlin vol sacrificar per venjar-se d'una llista negra de russos als EUA. Putin dóna suport a la proposta parlamentària de prohibir als nord-americans adoptar russos.

L'acció més contundent contra els Estats Units del nou mandat del president rus, Vladímir Putin, afectarà famílies nord-americanes però també tindrà conseqüències sobre els russos, concretament els nens orfes. La Duma va aprovar dimecres una esmena per prohibir als nord-americans l'adopció de nens russos. Ara l'únic escull que separa el projecte de la realitat és la signatura del president.

La polèmica esmena és una represàlia per la llei Magnitski -signada la setmana passada pel president Obama-, que nega el visat i congela els actius als EUA dels funcionaris russos vinculats amb violacions dels drets humans. La norma va ser batejada en honor a l'advocat Serguei Magnitski, mort fa tres anys a la presó on esperava que el jutgessin per un crim que no va cometre. Magnitski havia destapat una gran trama de corrupció a les altes esferes del poder rus.

Tot i que Magnitski encarna un dels casos de corrupció i tortura més ben documentats de la història recent de Rússia, Putin va negar ahir que l'advocat fiscalista patís abusos. "Què els preocupa als Estats Units? Els drets humans a les nostres presons?", preguntava ahir Putin durant la tradicional roda de premsa que convoca a finals d'any. "Ells tenen molts problemes. Tanquen gent durant anys sense acusar-los. Han legalitzat la tortura al seu país. Fa molt que ens haurien menjat vius si ho haguéssim fet nosaltres!", s'exclamava el cap del Kremlin, que va tancar quatre hores i mitja de compareixença signant un autògraf per a la filla d'un periodista i aplaudit per molts professionals dels mil que ocupaven la sala.

Amnistia Internacional va dir en resposta a la proposta russa que "la llei és francament una resposta infantil a la llei Magnitski". I afegia: "La Duma hauria de concentrar els esforços a reforçar la societat civil russa i no a afeblir-la".

Els Estats Units han estat sempre el país estranger líder en les adopcions de nens russos. Un total de 956 nens, 89 dels quals patien serioses discapacitats físiques o psíquiques, van ser acollits l'any passat per famílies nord-americanes.

"Els ciutadans estrangers, entre els quals hi ha els nord-americans, tenen cura dels nens russos més necessitats i un 98% aconsegueixen una vida esplèndida", es lamentava ahir Lena Smirnova, directora d'una ONG per a nens orfes amb base a Moscou. "A Rússia no rebrien absolutament res, encara que sobrevisquessin fins a l'edat adulta", deia Smirnova.

Les agències d'adopció dels EUA ja comencen a marxar de Rússia. "Estem a punt per tancar", deia Galina Sigàieva, directora de New Hope Christian Services. "Si l'esmena entra en vigor què hi podem fer? És molt greu, tothom sap que els nord-americans es fan càrrec dels nens condemnats a quedar-se als orfanats".

Simbolisme qüestionable

En un intent prou evident de dotar la resposta russa d'un simbolisme qüestionable, la Duma va batejar la controvertida llei amb el nom de Dima Iàkovlev, un nen rus que va morir d'un atac de cor a Virgínia el juliol del 2008 després que el seu pare el deixés tancat al cotxe durant nou hores. Tot i assegurar ahir que encara no ha pres la decisió de signar la llei, Putin ja argumentava a la roda de premsa que "cal respondre a l'actitud de les autoritats nord-americanes que deixen impunes les violacions en els drets dels nens". Després que un periodista critiqués la proposta de llei, el president va preguntar-li: "Ho troba normal això? Li agrada? Però vostè què és, un sadomasoquista? No hi ha cap necessitat d'humiliar el nostre país!"

Segons xifres oficials, 19 nens d'origen rus han mort als Estats Units en l'última dècada per diverses causes. En aquest període, segons l'agència Ria Novosti, la xifra dels nens que han perdut la vida és de 1.220 en adopcions nacionals.

En un trencament inusual amb el president, destacades figures del Kremlin s'han oposat a la proposta de prohibició, entre les quals hi ha el ministre d'exteriors, Serguei Lavrov, que acostuma a ser molt crític amb la política nord-americana.

Malgrat aquesta dissidència, Putin va acusar Washington d'aferrar-se a polítiques de la Guerra Freda: "No poden deixar de fer-ho. Intenten mantenir-se en el passat i això pot fer molt mal a les nostres relacions". La recriminació del president sobta tenint en compte que al mateix temps que aprovava la llei Magnitski, el Congrés nord-americà també va donar via lliure a Obama per mantenir vincles amb Rússia com a nou membre de l'Organització Mundial del Comerç.