Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Rússia esquiva el record dels gulags, descoberts ara fa 50 anys

Putin reescriu la història per netejar la imatge de Stalin

Hi ha un acudit rus que explica com el president Vladímir Putin somia que el visita Joseph Stalin i li demana consell per manar el país. "Reuneix tota l'oposició i dispara'ls, després pinta les parets del Kremlin de color blau", diu Stalin. "Per què blau?", pregunta el president. "Molt bé -respon el dictador-, sabia que no discutiries la primera part".

Si l'humor és un dels vessants que retrata més bé una societat, la negror d'aquest somni mostra un president còmode amb el record d'un dels dictadors més importants del segle XX. Lluny d'acudits i malsons, Putin no nega els crims de Stalin, però vol equilibrar-los amb els seus èxits com a "constructor del gloriós passat soviètic". L'inquilí del Kremlin està aconseguint sumir el país en una amnèsia moral que emboira el seu passat més recent i fa caure en l'oblit els dissidents que van descobrir a Rússia i al món les barbaritats de l'estalinisme.

Aquest mes fa cinquanta anys que una novel·la va sacsejar els fonaments de la Unió Soviètica. El novembre del 1962 un desconegut professor d'institut d'un poblet rus va descriure 24 hores en la vida d'un presoner d'un camp de treball soviètic.

Aleksandr Soljenitsin va destapar a Un dia en la vida d'Ivan Denisovitx una realitat que la censura havia amagat. Amb una prosa senzilla, directa i amb poques concessions al sentimentalisme, Soljenitsin va imprimir en la pell d'un camperol les vivències dels seixanta milions de persones -inclòs ell mateix- que van ser enviades als gulags, la principal eina de repressió política de Joseph Stalin.

"La novel·la va sacsejar consciències arreu del món, va ser un despertar molt fort perquè molts no eren conscients de l'existència dels gulags", explica l'escriptora i traductora Monika Zgustová, que investiga la història d'aquests camps. "La gent de l'URSS que va llegir la novel·la va quedar dividida: la majoria va sorprendre's per una realitat que ignorava, els lleials al comunisme van titllar Soljenitsin d'exagerat i alguns dels supervivents van trobar que el relat era massa tou comparat amb les seves vivències". De fet, el propòsit de l'autor, explica Zgustová, era retratar un dia feliç. Diu la novel·la: "Shukov es va sentir satisfet amb la seva vida quan va anar a dormir. Estava content perquè no l'havien tancat en una cel·la d'aïllament, no havia treballat en una zona desprotegida del vent gèlid i havia pogut pispar algunes farinetes de més", aquesta era la idea que l'autor tenia d'un "dia clar, gairebé feliç" al gulag.

Poc després de la publicació, l'ala dura del partit comunista va acusar l'autor de traïció i anys més tard va ordenar-ne l'expulsió del país. Però la campanya per silenciar Soljenitsin no va poder aturar el declivi de l'URSS. Aquest premi Nobel va destapar una olla a pressió. Altres supervivents van publicar les seves experiències i no hi havia politburó que silenciés els seus udols.

Soljenitsin ha estat comparat amb gegants de la literatura russa com Tolstoi, però mig segle després de l'obra que el va entronitzar, Rússia no el recorda.

Stalin, al pòdium de la història

Les aules són un dels escenaris on les revolucions es fan i es desfan, i el Kremlin controla la versió que llibres i professors donen de l'estalinisme.

Una enquesta mostrava el 2005 que un 42% dels russos volien el retorn d'un líder com Stalin. En una votació sobre la figura històrica russa més important, en què Stalin va quedar tercer.

Orlando Figes, historiador britànic expert en l'URSS, opina que "la rehabilitació de Stalin és el més preocupant de la retòrica històrica de Putin -i el més poderós perquè cala en el profund anhel rus per tenir un líder fort. Lluita per marginalitzar la memòria de l'estalinisme, potser per evitar que es qüestioni el retorn d'un règim autoritari".