Publicitat
Publicitat

NOVA GUERRA FREDA

Putin reforça l’arsenal nuclear amb 40 míssils

Rússia adverteix que reforçarà les tropes a l’est europeu si els EUA hi instal·len armes

L’escalada de tensió entre els Estats Units i Rússia va sumar ahir un nou capítol al més pur estil de la Guerra Freda. Just després que se sabés que el Pentàgon estudia desplegar armament pesant als països fronterers amb Rússia que són membres de l’OTAN, ahir el president rus, Vladímir Putin, va anunciar la intenció de reforçar el seu arsenal nuclear. “Les forces nuclears russes seran reforçades amb més de 40 nous míssils balístics intercontinentals [ICBM] d’última generació, capaços de superar qualsevol sistema de defensa antimíssils, fins i tot els més punters”, va dir el cap del Kremlin, durant el discurs d’inauguració del fòrum tecnicomilitar Exèrcit 2015, a Kubinka.

Els ICBM són míssils de llarg abast que poden arribar fins als 5.500 quilòmetres de distància: una tecnologia que avui només està en mans dels Estats Units, Rússia i la Xina. Amb aquest moviment, Putin no eleva el seu estoc de caps nuclears (ahir es va saber que en té 7.500, dels quals 1.780 són en bases operatives, unes xifres similars a les dels EUA) però hi destina 40 nous míssils intercontinentals, que podrien ser utilitzats per disparar l’arma atòmica.

“El pas més agressiu”

Mentre Putin feia aquest anunci, el seu ministre de Defensa, Iuri Iàkubov, també advertia els països de l’OTAN que Moscou reforçarà les seves tropes a la frontera amb els països de l’est d’Europa, inclosos els bàltics, en cas que finalment els Estats Units hi despleguin armes pesants, com han apuntat. “Si l’armament pesant dels Estats Units, format per tancs i sistemes d’artilleria, s’instal·la en els països bàltics i de l’Europa de l’Est, serà el pas més agressiu del Pentàgon i de l’OTAN des dels temps de la Guerra Freda. Rússia no tindrà cap més remei que augmentar les seves forces i mitjans a l’oest” del país, va dir Iàkubov.

Des de l’any 2010, el Kremlin du a terme un programa de modernització de les seves forces armades, amb un pressupost estimat de 700.000 milions de dòlars, amb l’adquisició de submarins nuclears, aviació estratègica i míssils intercontinentals ICBM, segons l’agència Efe. Ahir Putin va assegurar també que dins d’aquest procés confia que s’arribi a l’any 2020 amb una modernització de fins al 70% de l’exèrcit rus. El president va presumir de l’adquisició en els últims temps de blindats d’última generació “sense rival al món per les seves qualitats de combat”, a més de canons autopropulsats.

Indignació a l’OTAN

Les paraules de Putin van rebre immediatament la resposta indignada del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, que el va acusar de marcar-se un farol amb un “soroll de sabres” que resulta “desestabilitzador i perillós”. Stoltenberg va assegurar que les amenaces de Putin són “injustificades” i va advertir, a més, que és precisament aquest tipus de retòrica el que està forçant els membres de l’Aliança Atlàntica a “incrementar la preparació i disponibilitat de les seves forces”. “Estem responent per assegurar que l’OTAN és també en el futur una aliança que proporciona protecció i dissuasió per a tots els aliats davant de qualsevol amenaça”, va afirmar des de Brussel·les.

La tensió entre Rússia i els socis de l’OTAN no ha parat de créixer a causa del conflicte d’Ucraïna. No obstant, una enquesta recent de l’institutPew Research constata la divisió entre els ciutadans de les principals potències de l’OTAN sobre si cal actuar militarment contra Rússia si ataca un dels aliats: el 48% opinen que sí i el 42% diuen que no. En països concrets com França i Alemanya el no és majoritari.