Publicitat
Publicitat

Quatre anys de presó per al comptable d'Auschwitz

L'antic dirigent de les SS hitlerianes, de 94 anys, va demanar perdó a les víctimes però no li ha servit per ser exculpat de complicitat

L'anomenat comptable d'Auschwitz, l'exmembre de les SS hitlerianes Oskar Gröning, de 94 anys, ha estat condemnat aquest dimecres a quatre anys de presó per complicitat en la mort de 300.000 jueus en aquest camp d'extermini nazi. L'Audiència de Lüneburg ha declarat culpable el processat i, fins i tot, la sentència imposada supera la petició que havia formulat la fiscalia, que era de tres anys i mig de presó. La defensa havia sol·licitat la seva lliure absolució.

L'Audiència haurà d'analitzar ara si el processat compleix aquesta condemna a la presó, a causa de la seva avançada edat i el seu precari estat de salut, qüestió que va motivar ja diverses interrupcions del judici.

El procés contra Gröning s'havia obert a l'abril amb una àmplia confessió del processat, que va admetre la seva complicitat en aquestes morts, corresponents a l'anomenada operació Hongria, en què més de 450.000 jueus van ser deportats a Auschwitz, dels quals uns 300.000 van ser assassinats a la cambra de gas en arribar al camp.

El processat va ingressar a les SS hitlerianes el 1941, amb 20 anys, i va començar a servir a Auschwitz dos anys més tard. La seva comesa aquí va consistir a confiscar els diners, l'equipatge i les altres pertinences dels que arribaven com a deportats a Auschwitz, fet amb el qual va contribuir al finançament del Tercer Reich.

El judici va estar marcat per les successives interrupcions per malaltia de l'acusat i també per la confrontació entre aquest i alguns representants de l'acusació particular, familiars de les víctimes o supervivents del camp.

Ja en l'obertura del procés, Gröning va demanar perdó als col·lectius de víctimes, fet que va suscitar el gest d'una testimoni, Eva Kor, de 81 anys, que va estendre la mà al processat i va desencadenar les protestes d'altres representants de l'acusació particular.

Al llarg del judici, el processat va negar haver participat directament en la selecció dels deportats, entre els que quedaven destinats a treballs forçosos i els que morien a la cambra de gas per considerar-se massa febles o no aptes per al treball.

El procés de Gröning, 70 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, es considera un exponent de justícia tardana contra crims de guerra i va seguir al que entre el 2009 i el 2011 va afrontar l'ucraïnès John Demjanjuk, condemnat a cinc anys de presó per haver servit com a guarda voluntari en el camp de Sobibor.

A diferència de Gröning, Demjanjuk no es va pronunciar mai sobre els càrrecs que se li imputaven, sinó que va assistir a les vistes en silenci, en llitera o cadira de rodes, i pocs mesos després de la sentència va morir en una residència d'avis. Amb la seva condemna es va crear, però, jurisprudència per jutjar per crims de guerra no només els que van hi intervenir directament, sinó també als considerats còmplices de la maquinària de la mort nazi.