Publicitat
Publicitat

ITÀLIA

“Que no ens toquin Milà”

Habitants i autoritats miren de fer oblidar els actes de vandalisme de divendres contra l’Expo

Un pacífic exèrcit armat amb esponges, sabó, escombres i pales per refer la imatge d’una ciutat. Els milanesos estan convocats avui a la gran “demostració cívica” que, sota el lema “Que no ens toquin Milà”, vol esborrar les ferides urbanes infligides divendres en diversos carrers per desenes de vàndals durant la manifestació de protesta per la inauguració de l’Expo 2015.

Els habitants de la capital econòmica d’Itàlia intentaran, així, fer cicatritzar les vies encara devastades -tot i les innombrables iniciatives espontànies ciutadanes de primera hora i el desplegament dels serveis municipals de neteja de grafitis-. Alhora, els milanesos també miraran de prendre el protagonisme als vàndals -que han aconseguit acaparar l’atenció de la premsa de tot el món- per donar una lliçó de civisme.

Però el que segurament encara quedarà obert força temps és el debat sobre la gestió de la violència que van fer les autoritats, que van evitar carregar contra els provocadors i es van limitar a llançar-los gasos lacrimògens, i en van acabar detenint només cinc. Per a alguns, van tenir una actuació impecable. Per a d’altres, miserable i ridícula.

L’objectiu del govern, si més no, s’ha complert: els enfrontaments es van saldar sense ni un sol manifestant ferit, i només un grapat de policies van patir contusions lleus. El govern centrista de Matteo Renzi -dominat pel Partit Democràtic, de centreesquerra, en coalició amb partits de centre i centredreta- ha volgut conjurar així l’espectre del G-8 del 2001 a Gènova, en què va morir un manifestant i la policia va rebre desenes de denúncies per abusos dels drets humans.

Els temors que es reeditessin els fets de Gènova s’estenien més enllà del govern Renzi i el seu titular d’Interior, Angelino Alfano -del partit Nou Centredreta-, exdelfí de Silvio Berlusconi. És així com es pot explicar que el principal diari de la ciutat, el conservador Corriere della Sera, hagi aplaudit l’actuació de la policia tot i l’escalfor de les cendres al centre de Milà -cotxes cremats, desenes de vitrines esbotzades i les façanes cobertes de pintades- i amb la imatge encara recent de les màscares, els mocadors i els xandalls negres que els vàndals van abandonar per terra abans de fugir. L’editorialista Luigi Ferrarella escrivia ahir: “Com ha anat? Bé. Pot semblar una blasfèmia o una paradoxa dir-ho després de la devastació d’alguns carrers, però que no hi hagi cap ferit seriós i només 11 policies contusionats és important”.

El periodista assegurava que les autoritats italianes “no van poder aturar” els violents abans d’entrar a Milà perquè molts eren comunitaris, “professionals de la devastació vinguts d’Alemanya, França i Espanya”, i no se’ls podia posar una frontera. I afegia que països com França no van col·laborar gaire a identificar els sospitosos, amb la qual cosa les autoritats italianes els havien de deixar lliures al cap de 24 hores.

Les reflexions de Saviano

El principal diari progressista, La Repubblica, també avalava l’operació policial, en la qual s’havien desplegat 4.500 agents. L’escriptor antimàfia Roberto Saviano assegurava que la decisió de no carregar contra els provocadors del black bloc havia sigut “intel·ligent”. “Hi ha hagut cotxes incendiats, vitrines trencades... és un cost terrible però necessari per demostrar que la part violenta de la manifestació era criminal i buida de qualsevol significat polític”, argumentava. En lloc d’esforçar-se a emmanillar els joves que esbotzaven vitrines, les autoritats haurien preferit que els encaputxats “es desfoguessin lliurement”, però aïllant-los en una part molt concreta del centre de la ciutat, i haurien aconseguit “que n’emergís la seva autèntica identitat”.