07/11/2016

Ramon Rovira: “Si el rival no fos Trump, Clinton no tindria les opcions que té”

3 min
Ramon Rovira: “Si el rival no fos Trump, Clinton no tindria les opcions que té”

BarcelonaRamon Rovira va cobrir dues campanyes presidencials en la seva etapa com a corresponsal de TV3 als EUA (1996-2001). I s’ha llançat a l’aventura d’explicar a Gracias, Estados Unidos per què aquell país marca el ritme de tot el món.

Què hem d’agrair als EUA?

Tot i els seus clarobscurs, els EUA han fer aportacions destacadíssimes al món global, especialment des de l’òptica de les llibertats, la democràcia, el respecte dels drets humans… Representa tot el que som a Occident, més enllà de les seves aportacions en el món científic, cultural, d’entreteniment…

Quins són els clarobscurs? Per què triomfa l’antiamericansime?

Durant la Guerra Freda van fer moltes barbaritats. Són moments foscos i ells mateixos han d’assumir-ne la responsabilitat. Però quan fas balanç les coses positives pesen més que les negatives. I quan mires el món per veure de qui ens podem refiar només veus: la Xina, amb moltes mancances en matèria de llibertats; Rússia, un país feble des del punt de vista democràtic, i Europa, en què les decisions costen molt de prendre i que viu la crisi del Brexit. Del que hi ha, jo em quedo amb els EUA.

Com veus el duel Clinton-Trump? Què ens ha portat fins aquí?

És la campanya més bruta que recordo. A Donald Trump no li interessa entrar en un debat polític profund, ja que el seu tema són els negocis i no hi entén gens de política; va repetint frases, coses que sap que no podrà complir i que als mitjans els encanten. A l’altre costat hi ha Hillary Clinton, que fa 30 anys que es dedica a la política i és la crosta més resseca de l’establishment. A més, comunica malament, no és una cara amable i, mirant el màrqueting polític, no és la millor candidata. Si el rival no fos Trump, Clinton no tindria les opcions que té ara de guanyar. Qualsevol altre candidat en tindria més: Mitt Romney o John McCain. Però si arriba a ser presidenta, és difícil trobar algú amb la seva preparació i experiència.

Trump no és un bon candidat…

No ho és i no ho és especialment per als republicans. Potser s’haurien hagut de moure de manera que el monstre no es fes gran. El Partit Republicà fa molt temps ha fet una preocupant deriva cap a l’extrema dreta i Trump no n’és el primer exponent. Hi va haver el Tea Party o Newt Gingrich, a la Cambra de Representants. El tema és que els Clinton, tant el Bill com la Hillary, posen molt nerviosos els republicans i això radicalitza la seva vehemència.

I Trump no està sol al món…

Sí, Trump és un personatge molt estrany però… ¿com és Berlusconi? ¿O [Jean-Marie] Le Pen quan posa en dubte l’Holocaust? Trump parla i és un baladrer, però Le Pen qüestiona l’assassinat de milions de persones. ¿I les mentides de Nigel Farage sobre el Brexit? No podem aixecar cap bandera perquè el populisme té recorregut en un sector de gent que ho ha passat molt malament per la crisi econòmica. És gent treballadora que havien progressat a classe mitjana que, de cop, se’n van anar a baix i als EUA això vol dir una caiguda en picat, ja que allà no hi ha cap sistema de protecció social.

Per què una de les assignatures pendents d’Obama serà la racial?

El factor racial als EUA no està resolt com a societat. Políticament s’han pres moltes mesures i qualsevol manifestació racista és durament castigada. Però el pòsit que ha quedat a la societat nord-americana és molt intens i això no es tanca en dos mandats presidencials. A més, hi ha la qüestió de les armes, que, encara que ho ha intentat, Obama no hi ha pogut fer res. I la suma de tot fa que sigui un tema molt complex.

El Despatx Oval dius que et va impressionar. Què té?

Sóc molt mitòman i el primer cop que hi vaig entrar vaig sentir l’emoció de ser al lloc on es prenen les grans decisions mundials. Si és veritat o no, no se sap mai del tot. Però sí que té l’aura del moment de la nit en què diuen que Obama es tanca allà, sol, i llegeix i decideix què passarà l’endemà…

Hi veus Trump, assegut allà?

No l’hi veig però ho hauria de fer, és un possibilitat. En el fons, el que diu no s’ho creu ni ell. Però, a més, als EUA hi ha bon sistema de contrapoders: el president mana molt, però té al costat el poder legislatiu i el judicial. El que volgués fer Trump, el mur amb Mèxic o expulsar musulmans, no es podria fer. Una cosa és el que t’imagines i l’altra és el que marca l’aparell de l’estat.

stats