Publicitat
Publicitat

Reconstruir 800.000 cases: el repte més llarg per al Nepal

El país asiàtic continua en ruïnes tres mesos després del terratrèmol

“En aquell moment estava guiant el circuit de trekking del Manaslu, al districte de Gorkha, amb dos turistes austríacs. Érem a 5.220 metres d’altitud quan el terra va començar a tremolar i, de sobte, vam veure com una allau de grans roques se’ns tirava al damunt. Va ser un dels moments més espantosos de la meva vida”. “Jo estava conduint amb el meu fill de camí a l’hospital de Katmandú, on la meva dona havia donat a llum una nena [...]. Pensava que no sobreviuríem per veure-les”. Ahir va fer tres mesos del terratrèmol de 7,8 graus a l’escala de Richter que va acabar amb la vida de més de 8.800 persones al Nepal, però el record que en guarden el Gopal, guia de muntanya del país, i Sudarshan Shrestha, treballador de Save the Children, està més viu que mai.

I amb raons de sobres: els paisatges devastats encara regnen als 14 districtes més afectats pel sisme -que va tenir una segona rèplica de 7,3 graus el 12 de maig- i 2,8 milions de persones encara en pateixen les conseqüències. “Ahir em van trucar des del Nepal amb una bona notícia: ja no hi ha fam”, explica esperançat Pol Ferrús, un jove català que ha impulsat l’ONG Living Nepal després que el terratrèmol l’enganxés a la zona de Rasuwa, al nord de Katmandú. Però si bé les necessitats bàsiques de la població, com el menjar i tenir un lloc temporal on dormir, es van cobrint de mica en mica, el gran repte que ara ha d’afrontar el país és la reconstrucció dels més de 800.000 habitatges parcialment o completament destruïts, segons dades de l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris. I és un procés que va per llarg.

Ni materials ni diners suficients

En primer lloc, perquè “el terratrèmol va afectar zones de muntanya molt aïllades i d’accés molt difícil”, apunta Pilar Duch, responsable de protecció i gènere en els programes humanitaris d’Oxfam, que acaba de tornar del Nepal. Estar en plena època del monsó tampoc hi ajuda, afegeix Shrestha, ja que les fortes pluges fan caure edificis reconstruïts i augmenten el risc d’esllavissades i inundacions. I, per si no fos prou, també hi ha una falta de materials de construcció. “Hi ha molta demanda i poca oferta”, diu Duch, mentre que Ferrús atribueix part d’aquest problema a la corrupció de la burocràcia del país, que imposa taxes o reté determinats materials.

En tot cas, molts d’aquests materials no es poden comprar si no hi ha diners, que també escassegen. El govern del Nepal dóna 150 dòlars (137 euros) als propietaris dels habitatges que hagin quedat completament destruïts, i concedeix préstecs a baix interès als que vulguin reconstruir-se ells mateixos la casa. El pressupost estatal d’aquest any, a més, destinarà destinarà 823 milions d’euros a la reconstrucció.

Però tot això no és suficient. El país admet que necessita 6.115 milions per recuperar-se del terratrèmol i les ajudes externes arriben amb comptagotes. Fa un mes l’ONU denunciava que tan sols havia recaptat un 36% dels fons sol·licitats per al país asiàtic. “L’ajuda és escassa i el compromís internacional insuficient”, lamenta David del Campo, director de programes internacionals de Save the Children.

Nens i dones, els més afectats

Del Campo explica que els nens són els més perjudicats per la lentitud de la reconstrucció. “Les principals infraestructures destruïdes estan relacionades amb la infància”, diu. Segons l’organització que representa, el sisme va afectar més de tres milions de nens, ja sigui perquè van perdre la casa o els pares o perquè no poden anar a l’escola o al metge. I, d’aquests, encara n’hi ha un milió que no reben l’atenció necessària.

Les dones també estan patint molt la situació, va denunciar ahir Oxfam. Allotjades en refugis temporals, corren el risc de patir abusos físics i sexuals. I Duch encara afegeix un altre col·lectiu especialment afectat: els dalits, el grup més baix en el sistema de castes que regeix el país. Amb tot, la prioritat principal de la majoria d’organitzacions sobre el terreny és garantir que l’ajuda arribi a tothom per igual.

El que ningú pot assegurar és que el procés de reconstrucció de cases, i de vides, sigui ràpid. Alguns parlen de dos anys, d’altres de 10, i la gran majoria no s’atreveixen a posar data. Mentrestant, els nepalesos continuaran treballant. “El sisme ha deixat el poble nepalès de genolls, però no l’ha tombat”, diu Ferrús.