Publicitat
Publicitat

ALEMANYA

Reem Sahwil, la jove refugiada palestina a qui Merkel va fer plorar

La noia esdevé un símbol de les dificultats dels refugiats per establir-se a Europa

El tema a debatre era Grècia, i Angela Merkel estava centrada a defensar el respecte de les normes europees quan, de sobte, una jove demandant d’asil palestina, amb els ulls plorosos, li va trencar els esquemes. Això va passar fa uns dies en una xerrada en una escola de Rostock, al nord d’Alemanya, on una noia de 14 anys va posar en qüestió la compassió de la cancellera i va evidenciar el drama de la immigració a Europa. Una situació inèdita.

“No tenia planejat parlar amb la cancellera sobre el tema dels refugiats”, confessa Reem Sahwil, la protagonista de la història. Però així va ser, i el moment va quedar immortalitzat en un vídeo que ha circulat àmpliament per internet. Les llàgrimes de la noia, quan Merkel li diu que no tots els demandants d’asil poden quedar-se a Alemanya, han convertit la Reem en la nova cara de la desesperació dels nouvinguts a Europa. Molts d’ells aterren a Alemanya, que rep gran part de les sol·licituds d’asil de la UE, però poden passar anys perquè aquestes sol·licituds siguin tramitades i -tal com va remarcar la cancellera- n’hi ha moltes que són denegades.

Tot i això, l’horitzó d’un canvi legislatiu està donant als joves sol·licitants ben integrats -com la Reem- una nova esperança per quedar-se als països d’adopció. La legislació “oferirà finalment la perspectiva d’una residència legal i humanitària”, explica Aydan Özoguz, ministra d’Immigració, Refugiats i Integració d’Alemanya. Els canvis, continua Özoguz, “posaran fi a anys d’incertesa per a molts joves i les seves famílies, que tenen visats temporals i fa molt que són al país”.

A Alemanya, com a casa

Aquest és el cas de la Reem, que admet que a Alemanya s’hi sent com a casa. “M’han tractat bé”, diu. Ella, els seus dos germans petits i els seus pares viuen en un bloc d’habitatges als afores de Rostock, en un apartament proporcionat pel govern. Tenen prohibit treballar i viuen gràcies a un petit subsidi mentre s’examina la seva sol·licitud d’asil. La Reem, que parla alemany amb fluïdesa després de cinc anys al país, vol estudiar i quedar-se a Alemanya. Vol treballar com a intèrpret o professora d’anglès, per trencar les barreres comunicatives que coneix tan bé. “Sé que això és molt necessari quan els immigrants arriben aquí”, argumenta.

Nascuda de manera prematura en un camp de refugiats a Baalbek (Líban), la Reem té un tendó d’Aquil·les més curt i la part esquerra del cos parcialment paralitzada, de manera que té dificultats a l’hora de caminar. El seu pare, Atef Sahwil, va tenir problemes per pagar les despeses mèdiques amb el seu sou de soldador. L’estiu del 2006, quan va esclatar la guerra entre Israel i Hezbol·lah, els Sahwil van fugir a Síria durant uns mesos, en un altre camp de refugiats. Quan més endavant van tornar al Líban, la Reem es va trencar la cama dreta en un accident de cotxe. “Havia de ser la cama bona”, ironitza mentre mostra una cicatriu al front, del mateix dia.

Diners prestats i donacions

Després d’anys d’atenció insuficient, els Sahwil van demanar el 2010 un visat perquè la seva filla pogués rebre tractament mèdic a Alemanya i van volar cap a Düsseldorf per operar-la. El viatge el van pagar amb diners prestats de veïns i familiars i donacions de la Creu Roja. “Ens acostàvem als estranys, simplement trucant a la porta i demanant ajuda”, explica la Reem.

Quan finalment van aconseguir els diners, aquella va ser la primera de moltes intervencions mèdiques a Alemanya, i això va portar la família a quedar-s’hi i demanar el dret a asil. En un primer moment ho havien intentat a Suècia, però la sol·licitud va ser denegada perquè la UE estableix que la demanda només la pot tramitar el primer país que trepitgi el refugiat.

Finalment també els van rebutjar el dret a asil a Alemanya, però ara han presentat al·legacions i estan esperant una nova resposta. Més enllà dels esforços per quedar-se al país, l’alcalde de Rostock, Roland Methling, ha promès que farà tot el que pugui perquè les famílies com els Sahwil no hagin de marxar. “Alemanya, Europa i sobretot Palestina necessiten figures com la Reem”, afirma.

Alemanya registrarà aquest 2015 un rècord de peticions d’asil

Alemanya duplicarà aquest 2015 el nombre de peticions d’asil, que podrien arribar a les 400.000, segons el govern federal. A la pressió migratòria dels Balcans dels últims anys ara s’hi han afegit les arribades pel Mediterrani de persones provinents de països com Síria, l’Iraq i Eritrea. Si fa 10 anys a Alemanya les demandes d’asil rondaven les 50.000 anuals, el 2014 se’n van registrar 200.000 i només el primer semestre del 2015 se n’han fet 160.000. Però Alemanya, un país ric i envellit, mira de gestionar el flux de refugiats amb diligència i censura especialment les manifestacions xenòfobes -i fins i tot algun brot violent- que s’hi han registrat. Dilluns, a Brussel·les, en una reunió de la UE, Berlín va anunciar que elevaria fins a 10.500 (dels 40.000 per a tota la UE) la xifra del nombre de refugiats que pensa acollir els pròxims anys.