Publicitat
Publicitat

Reem Sahwil: el rostre i les llàgrimes de la immigració a Europa

La jove palestina a qui Merkel va fer plorar es converteix en un símbol de les dificultats amb què es troben els refugiats per quedar-se al continent

El tema a debatre era Grècia, i Angela Merkel estava centrada a defensar el respecte de les normes europees quan, de sobte, una jove demandant d'asil palestina, amb els ulls plorosos, li va trencar els esquemes. Això va passar la setmana passada en una xerrada en una escola de Rostock, al nord d'Alemanya. La noia, de 14 anys, va començar a preguntar a la cancellera per la seva compassió i va acabar centrant el focus de la conversa en el drama de la immigració a Europa. Una situació inèdita.

"No tenia planejat parlar amb la cancellera sobre el tema dels refugiats", confessa Reem Sahwil, la protagonista de la història. Però així va ser, i el moment va quedar immortalitzat en un vídeo que ha circulat àmpliament per Internet. Les llàgrimes de la jove, quan Merkel li diu que no tots els demandants d'asil poden quedar-se a Alemanya, han convertit l'adolescent en el nou rostre de la desesperació dels nouvinguts a Europa. Molts d'ells aterren a Alemanya, que rep gran part de les sol·licituds d'asil de la Unió Europea, però poden passar anys perquè aquestes sol·licituds siguin tramitades i –tal com va remarcar la cancellera– n'hi ha moltes que són denegades.

Tot i això, l'horitzó d'un canvi legislatiu està donant als joves sol·licitants ben integrats –com la Reem– una nova esperança per quedar-se més temps als seus països d'adopció. Per als estrangers, la legislació "ofereix finalment la perspectiva d'una residència legal i humanitària", diu Aydan Ozoguz, ministra d'Immigració, Refugiats i Integració d'Alemanya. Els possibles canvis, continua Ozoguz, "acabarien amb anys d'incertesa per a molts joves i les seves famílies, que tenen visats temporals i que ja fa molt temps que són al país".

Aquest és el cas de la Reem, que admet que a Alemanya se sent com a casa. "M'han tractat bé", diu. Ella, els seus dos germans menors i els seus pares viuen en un bloc d'habitatge als afores de Rostock, en un apartament proporcionat pel govern. Tenen prohibit treballar, i viuen gràcies a un petit subsidi mentre s'examina la seva sol·licitud d'asil. La Reem, que parla l'alemany amb fluïdesa després de cinc anys al país, desitja poder estudiar i quedar-se a Alemanya. Vol treballar com a intèrpret o professora d'anglès, per trencar les barreres comunicatives que coneix tan bé. "Sé com és de necessari quan els immigrants arriben aquí", argumenta.

Del camp de refugiats a les intervencions mèdiques a Europa

Nascuda de manera prematura en un camp de refugiats a Baalbek (Líban), la Reem té un tendó d'Aquil·les més curt i la part esquerra del cos parcialment paralitzada, de manera que té dificultats a l'hora de caminar. El seu pare, Atef Sahwil, va tenir problemes per pagar les seves factures mèdiques amb el seu sou de soldador. I l'estiu del 2006, quan la guerra entre Israel i Hezbol·lah va posar en perill la seva vida, els Sahwil van fugir a Síria durant uns mesos, en un altre camp de refugiats. Quan més endavant van tornar al Líban, la Reem es va trencar la cama dreta en un accident de cotxe. "Havia de ser la cama bona", ironitza mentre assenyala una cicatriu que té al front, també causada per l'accident.

Després d'anys d'atenció insuficient, els Sahwil van demanar el 2010 un visat perquè la seva filla pogués rebre tractament mèdic a Alemanya i van volar cap a Düsseldorf per sotmetre-la a una operació d'esquena. El viatge el van pagar amb diners prestats i donacions de la Creu Roja, de veïns i familiars. "Ens acostàvem als estranys, simplement trucant a la porta i demanant ajuda", explica la Reem.

Quan finalment van aconseguir els diners, aquella va ser la primera de moltes intervencions mèdiques a Alemanya, i això va portar la família a quedar-se i demanar el dret a asil. En un primer moment ho havien intentat a Suècia, però la sol·licitud va ser denegada, ja que la Unió Europea estableix que la demanda l'ha de tramitar el primer país que trepitgi el refugiat.

Finalment també els va ser rebutjat el dret a asil a Alemanya, però ara han presentat al·legacions i estan esperant una nova resposta. Més enllà dels esforços per quedar-se al país, l'alcalde de Rostock, Roland Methling, ha promès que farà tot el que pugui perquè les famílies com els Sahwil no hagin de marxar. "Alemanya, Europa i sobretot Palestina necessiten figures com la Reem", afirma.