UNIÓ EUROPEA
Internacional 20/07/2017

El Regne Unit accepta ara pagar la factura del Brexit

Brussel·les exigeix a Londres més detalls i claredat sobre com complirà les seves obligacions

Esther Herrera
4 min
Un funcionari de la Unió Europea retirant la bandera britànica després de la roda de premsa dels dos negociadors en cap del Brexit, ahir a Brussel·les.

Brussel·lesLa UE i el Regne Unit van fer pocs progressos en la segona ronda de negociacions sobre el Brexit, que va finalitzar aquest dijous. Si bé Londres admet ara que haurà de pagar abans de divorciar-se dels socis comunitaris, Brussel·les exigeix més clarificacions sobre quant està disposat a pagar. Londres, però, no ha fet ni el gest de voler-ho negociar.

“Una sortida ordenada requereix saldar els comptes”. Així l’hi va fer saber el negociador europeu, Michel Barnier, al seu homòleg britànic, David Davis. Durant aquesta segona ronda de negociacions, la UE i el Regne Unit han buscat els punts en comú. Hi ha millores sobre els drets dels ciutadans, segons va admetre Barnier, però xoquen frontalment pel que fa a la factura que cal liquidar, que oscil·laria entre els 60.000 milions i els 100.000 milions d’euros. Són els diners que responen a les obligacions econòmiques dels britànics per deixar de ser socis de la UE, en concepte, per exemple, de les partides dedicades als fons estructurals, les ajudes al desenvolupament o les pensions dels funcionaris.

Tot i que el ministre d’Afers Exteriors britànic, Boris Johnson, va advertir la setmana passada que no acceptarien cap factura desorbitada, Londres admet ara a Brussel·les que haurà de fer concessions. “Som un país que reconeix les seves obligacions i els seus drets internacionals”, va assegurar Davis. Però la xifra que estan disposats a acceptar segueix sent una incògnita. “Tan aviat com el Regne Unit estigui a punt per precisar la naturalesa dels seus compromisos, estarem disposats a discutir”, va contestar Barnier.

De moment, Brussel·les deixa clar que és a Londres a qui li toca moure fitxa i que ells, de moment, no estan disposats a afluixar. La Unió Europea es troba, ara mateix, en una posició negociadora molt més forta que el Regne Unit, per la feblesa i incertesa del govern de Theresa May. “No estem encara en el moment de fer concessions, quan just acabem de començar”, va deixar anar Barnier, que va repetir diverses vegades que necessita “clarificacions sobre els compromisos financers”.

Brussel·les insisteix a dir que si no hi ha acord en aquesta qüestió no es podrà començar a parlar sobre la futura relació. Els pocs avenços durant la negociació posen en qüestió el calendari fixat. Brussel·les espera que d’aquí a l’octubre s’hagin resolt els tres principals temes, però no sembla suficient. Durant els quatre dies de discussions d’aquesta segona fase hi ha un clima de mala maror que ja no es dissimula. “El rellotge fa tic-tac”, va ironitzar el negociador britànic, en referència a la UE, que sovint ha repetit aquesta frase. “És veritat”, va afegir Barnier, que no es va estalviar de citar l’ex primer ministre britànic Winston Churchill per pressionar la contrapart britànica: “El preu de la grandesa és la responsabilitat”, va dir després d’haver etzibat a Davis que necessita que Londres comenci a treballar seriosament si vol veritables avenços. Barnier va dir que espera que la pròxima trobada, a finals d’agost, sigui la de “l’aclariment”.

Un altre dels punts en discòrdia és el paper del Tribunal de Justícia de la UE. Brussel·les vol que sigui la justícia europea la que vetlli pels drets dels ciutadans europeus, perquè “necessiten claredat” i assegurar-se que el dret europeu els protegirà un cop el Regne Unit hagi marxat de la UE. Però Londres vol desfer-se del Tribunal tan bon punt es produeixi el Brexit perquè és un símbol de l’Europa que volen abandonar, i proposa que siguin els jutges britànics els que tractin els casos dels europeus residents al Regne Unit que hagin de reclamar els seus drets. Però Barnier va insistir que la seva posició “no és política” sinó “jurídica”, ja que el tribunal és l’únic competent “per interpretar el dret de la Unió”.

La frontera d’Irlanda del Nord també és un dels temes principals, però encara no s’hi ha avançat gens. Tot i que les dues parts s’han mostrat disposades a mantenir els Acords de Pau de Divendres Sant, encara no hi ha cap mesura concreta.

Polònia ignora la UE i aprova la reforma de la justícia

El Parlament polonès va aprovar ahir la polèmica reforma del Tribunal Suprem impulsada pel govern del nacionalista Llei i Justícia, ignorant les amenaces de la Unió Europea de suspendre-li el dret a vot al club comunitari. La mesura ha sigut molt criticada per gran part de l’oposició, que hi veu un intent per acabar amb la divisió de poders, ja que faculta l’executiu a nomenar i destituir els magistrats de l’alt tribunal.

La llei definitiva inclou algunes modificacions sobre el text original, tot i que, segons l’oposició, facilita igualment el control del poder judicial i posa fi al mandat dels jutges del Tribunal Suprem.

“Hem assistit al frau més gran de la història del parlamentarisme polonès i, si els canvis entren finalment en vigor, aviat estarem fora de la Unió Europea”, va assegurar Borys Budka, un dels portaveus de la principal força de l’oposició, el partit Plataforma Ciutadana. “Ningú voldrà mantenir contacte amb un país en què els jutges i tribunals estan subordinats al partit al poder”, va afegir. La llei va ser aprovada gràcies als vots dels 235 diputats del partit governant, que compta amb majoria absoluta a la cambra. En contra s’hi van mostrar 192 diputats. 23 parlamentaris del moviment Kukiz’15 es van abstenir.

stats