Les eleccions al Regne Unit constaten la debilitat del nacionalisme gal·lès

LondresDels tres Parlaments descentralitzats dins del Regne Unit, Escòcia és el que té més autonomia. L’Assemblea d’Irlanda del Nord és un cas a part, perquè el seu poder té a veure amb el balanç de forces entre unionistes probritànics i nacionalistes irlandesos i va formar part dels acords de pau. Al País de Gal·les els nacionalistes no tenen gaire força.

A les eleccions britàniques els nacionalistes del Plaid Cymru van treure el 12% dels vots -amb 3 diputats de 40-, mentre que, entre els partits britànics, els laboristes van aconseguir el 37% dels vots, els conservadors el 27% i el UKIP el 14% -sense cap diputat.

Hi hauria dos trets diferencials del nacionalisme gal·lès, segons Roger Scully, professor de la universitat gal·lesa de Cardiff: “A nivell sociològic el sentiment d’identitat gal·lès és més petit que l’escocès perquè porten més temps dins de la unió britànica i un 20% dels gal·lesos han nascut a Anglaterra, en relació amb un 10% dels escocesos. A més, a Gal·les el Partit Laborista ha defensat la devolució de poders, a diferència dels laboristes a Escòcia, més prounionistes”. Segons Scully, si hi hagués un referèndum d’independència hi votarien a favor entre el 8% i el 10% dels gal·lesos. “A Catalunya en una manifestació per la independència surten un milió i mig de persones al carrer. Aquí només en sortirien mil cinc-centes”, assegura l’analista.