Publicitat
Publicitat

ELECCIONS BRITÀNIQUES

El Regne Unit s’aboca a la fragmentació política

Cap dels dos grans partits tindrà majoria per governar

La campanya electoral està certificant la fragmentació del sistema de partits britànic, tradicionalment dominat per laboristes i conservadors. Ja es va produir en les últimes eleccions, quan cap partit va treure majoria, i les enquestes apunten que es repetirà aquest 7 de maig.

Les enquestes indiquen que guanyaran conservadors o laboristes però que el guanyador no podrà governar en solitari. Podria passar que mirés de governar en minoria, buscant acords puntuals com va fer Alex Salmond a Escòcia entre el 2007 i el 2011, abans de guanyar per majoria les següents eleccions. També que miressin de formar una coalició que els donés majoria pactant amb els partits petits. Els laboristes, per proximitat ideològica, podrien fer-ho amb els nacionalistes escocesos i gal·lesos, els verds i els liberals, mentre que els conservadors amb liberals, unionistes nord-irlandesos o el UKIP. Podria passar també que el segon partit més votat s’aliés amb un partit petit que li garantís la majoria.

Chris Barry, de la Societat de Reforma Electoral, atribueix al seu blog aquesta fragmentació al debilitament de les identitats tradicionals sobre les quals es basaven els partits, a les identitats nacionals i ètniques i al desencant amb els polítics. La politòloga Kate Jenkins explica que mentre que a Espanya partits nous com Podem s’estan quedant amb el vot de disconformitat de l’esquerra, “al Regne Unit aquest vot se l’estan quedant partits petits com l’SNP”.

L’any 2010 només un 11,9% va votar un partit fora dels tres grans, mentre que ara s’espera que sigui un 30%. Als anys 50 conservadors i laboristes es repartien el 97% dels vots, el 2010 el 65% i aquestes eleccions serà menys.

Al llarg de la història molt poques vegades hi ha hagut governs sense majoria al Regne Unit. El 1923 el laborista MacDonald va ser elegit primer ministre després de quedar segon a les eleccions i pactar amb els liberals. Durant la Segona Guerra Mundial, Churchill va liderar un govern nacional amb una coalició de conservadors i laboristes. L’any 1977 el laborista Jim Callaghan va haver de fer un pacte amb els liberals per mantenir-se com a primer ministre a mitja legislatura. L’últim exemple va ser la coalició entre tories i libdems el 2010.

Els laboristes descarten un pacte

Fins ara tot apuntava a un pacte entre laboristes i l’SNP (que podria passar de 6 a 59 diputats a Escòcia i ser tercera força política al Regne Unit). Dijous al vespre van comparèixer per separat tots els candidats a la BBC, i el laborista Ed Miliband va sorprendre descartant “qualsevol coalició o pacte amb l’SNP o cap altre partit”. Nicola Sturgeon, la líder dels independentistes escocesos, que sempre ha obert les portes a Miliband, va avisar que els escocesos no perdonarien als laboristes no negociar.

Al seu torn, Cameron també es va mostrar confiat a treure majoria i així evitar haver de pactar amb Nick Clegg, referint-se al pacte que va fer el 2010 amb el líder liberaldemòcrata. “Si [Cameron i Miliband] encara creuen que trauran majoria, que s’ho treguin del cap”, va dir Clegg.