ENTREVISTA
Internacional 26/05/2017

Renata Ávila: “En el cas de Julian Assange, el procés és el càstig”

Renata Ávila forma part de l’equip legal de Baltasar Garzón, l’advocat principal de Julian Assange

Cristina Rivas
3 min
Renata Ávila: “En el cas de Julian Assange, el procés és el càstig”

BarcelonaRenata Ávila forma part de l’equip legal de Baltasar Garzón, l’advocat principal de Julian Assange. També va ser l’advocada de la premi Nobel Rigoberta Menchú i és consultora en drets digitals. Era a Barcelona la setmana passada per presentar al Festival DocsBarcelona el documental G arzón/Assange, el juez y el rebelde, de Clara López Rubio i Juan Pancorbo. L’atzar va voler que el passat 19 de maig, mentre era a la ciutat, la fiscalia sueca arxivés la investigació sobre el cas Assange.

Quina és la situació legal de Julian Assange, ara mateix?

Per a nosaltres, el Julian està vivint una situació de presó preventiva sense cap dels drets que inclou la presó preventiva. No està detingut, però tampoc està en llibertat. Ara, més que mai, ja no hi ha cap raó per retenir-lo. Fins al moment, l’argument del Regne Unit era la causa oberta a Suècia. Però això s’ha acabat: ja no hi ha cas, no hi ha càrrecs, no hi ha ordre de detenció. El cas Assange és un cas estrictament polític i el Regne Unit té la paella pel mànec. La llibertat d’Assange depèn de Londres.

Si ja no hi ha càrrecs, ¿per què no pot sortir de l’ambaixada de l’Equador on està reclòs?

Julian Assange tem una extradició als EUA. Londres no ens dona les garanties que permetrien que Assange pogués sortir de l’ambaixada per viatjar a l’Equador. De moment, el Regne Unit es nega a facilitar-li un salconduit diplomàtic perquè diu que va violar la llibertat condicional en el moment que va presentar-se a l’ambaixada equatoriana per demanar asil. Londres no entén que l’estatus de refugiat polític, un dret humà, està per sobre de la violació de la condicional, sobretot quan ja no hi ha cap investigació oberta.

¿L’acusació de violació va ser una maquinació?

Més que una maquinació, el dossier suec va representar una oportunitat d’or per silenciar el que realment és important: la llibertat d’informar. Sabem -perquè hi ha documents que ho demostren- que des del 2009 la CIA dissenya una estratègia contra Julian Assange i Wikileaks. El Julian va tenir sexe amb dues noies a Suècia, sí, i les dues noies van anar a la policia: volien un test. No hi va haver acusació de violació en aquell moment. La primera fiscal va arxivar el cas: no hi ha criminalitat en això, va venir a dir. Al cap d’un temps, la mateixa fiscal que l’ha tancat va reobrir el cas. És evident que el procés és el càstig.

I Assange torna a ser un heroi.

A mi no m’agrada parlar d’herois. A més, Wikileaks no és només Julian Assange: ell n’és la cara visible, l’ase de tots els cops. Per a mi, Julian Assange és un home de principis, un home valent que ha posat l’interès públic de tots nosaltres, el dret a saber, al davant, fins i tot, dels seus fills i la seva salut. Se’l demonitza perquè els seus principis no van canviar malgrat un canvi de l’escenari polític. Ell podria estar guanyant milions a Silicon Valley o venent la informació als governs, però viu en un espai reduït, sense llum natural, i se li nega l’assistència mèdica que necessita.

Què ha canviat amb Wikileaks?

Usualment, quan els casos que es vol denunciar són d’impacte públic, la gent va als periodistes. Però, ¿què passa amb la font? És perseguida o acomiadada. Els mitjans amb prou feines poden protegir el periodista. Wikileaks treu pressió a la font perquè li garanteix seguretat: rep la informació anònimament i neteja el document rebut de qualsevol empremta digital. Wikileaks també ha fet que prenguem consciència sobre la importància de la privacitat: la teva empremta digital no només et fa transparent, et fa predictible i, per tant, manipulable.

¿Ens dona un consell per protegir la nostra privacitat?

Les dades que no donaries al teu veí ni a l’estat, no les donis a les xarxes socials. Jo, si tingués Facebook, no hi penjaria ni la foto del meu gos.

stats