Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Romney, o caixa o faixa

Resum Un candidat republicà afirma que el cos de la dona sap com tancar-se per evitar un embaràs després d'una "violació real", un home mata un excompany de feina al peu de l'Empire State, Lance Armstrong pot ser desposseït dels set Tours de França i un huracà es dirigeix cap a Florida i amenaça la convenció republicana Conclusió Benvinguts a la setmana americana

Mitt Romney pronunciarà dijous al vespre (divendres a la matinada a Catalunya) el discurs més important de la seva vida: el d'acceptació de la nominació a la presidència dels Estats Units pel Partit Republicà. Mai tanta gent haurà vist Romney en directe. El 2008 al seu antecessor, John McCain, el van seguir aproximadament 39 milions de nord-americans, cosa que representa una audiència semblant a la dels Oscars. Serà el moment caixa o faixa de Romney, el dia que haurà d'abandonar les rígides postures corporals de multimilionari dipositari automàtic del vot anti-Obama i convertir-se en el candidat capaç d'abraçar càlidament la nació.

Romney és a tocar del president a les enquestes, però no és tan a prop, encara, de tocar el botó de la victòria, el de la connexió emocional amb un país en què les classes mitjanes són cada vegada menys, més pobres i més infelices, segons l'enquesta que dimecres va publicar el Pew Research Center, i en la qual el 85% dels enquestats afirmen que els és més difícil mantenir el nivell de vida ara que fa 10 anys.

A Romney l'ajuda l'evidència que amb Obama l'atur no baixa del 8%. Però, per contra, a Romney el perjudica la seva biografia de nen que ja va néixer amb la cullereta de plata a la boca. A dos mesos i escaig del 6 de novembre Romney no s'ha tret de sobre els marcs mentals imposats per l'estratègia d'Obama: candidat sense ideologia, que només paga el 13% de renda, guardià de la fiscalitat mínima per als rics, que té comptes a Suïssa, que es nega a revelar més de dos anys de declaracions de renda i que aconsellava empreses sobre com abaratir costos fabricant a l'estranger.

El Washington Post informava aquesta setmana que Romney ha contractat l'elit dels publicistes de televisió perquè li construeixin el vincle emocional que li falta amb Amèrica. I a la vista que el producte Romney no se'l pot estirar més, la idea és que tota l'emotivitat que li falta al candidat la posaran els milions d'americans a l'atur, representats en gent que explicarà a càmera una història freqüent: que els EUA d'Obama li han negat les oportunitats, perquè la seva promesa de canvi i esperança ha acabat en decepció.

Hores abans de viatjar cap a Tampa, Romney ha fet la broma que a ell, a diferència d'Obama, ningú no li demana la partida de naixement. Probablement ha estat un intent de canviar de polèmica i posar sordina sobre la lamentable frase de les "violacions reals" del candidat republicà al Senat per Missouri, Todd Akin, de la qual els demòcrates aspiren a treure més petroli, encara.

Paul Ryan, la sorpresa

Demà comença la convenció de Mitt Romney, però també serà la de Paul Ryan, el candidat a la vicepresidència, de 42 anys, que representa el canvi generacional conservador en la política viciada de Washington: prou de consensos, de dèficit, de miraments amb la despesa social, de retallades en Defensa, de complexos en avortament i anticoncepció, en petroli, gas i carbó. I menys impostos (sobretot per als rics), o sigui, més Amèrica.

Político ha publicat aquesta setmana un excel·lent treball de tres periodistes sobre com Ryan ha arribat tan lluny. Entre el dia de les eleccions del 2008 i aquest juliol ha aparegut 72 vegades al Weekley Standard , 190 vegades al Wall Street Journal i s'ha parlat d'ell 1.050 vegades a FOX News.

Ryan, que va entrar al Congrés com a ajudant als 24 anys i va guanyar la primera elecció als 28, s'ha llevat ben d'hora, s'ho ha llegit tot, ha escrit a desenes d'articulistes influents per fer-los notar que els llegeix, per fer-se veure i obtenir el seu respecte. Però, sobretot, ha convertit la presidència del Comitè de Pressupostos del Congrés en una plataforma publicitària. Els seus comptes plens de retallades s'han dit coses com "Mapa de ruta per al futur d'Amèrica" i "Camí de la prosperitat". Presumeix de catòlic i de caçador de cérvols. I passi el que passi al novembre, aspirarà a cobrar-se algun dia la peça més gran.