Publicitat
Publicitat

Ruanda, el país on les dones porten la veu cantant

El 64% dels escons estan ocupats per diputats, insòlit a d'altres Parlaments del món

Un proverbi tradicional rwandès diu que "les gallines no cloquegen quan hi ha un gall davant", però les dones d'aquest país han deixat obsolet la dita per portar la veu cantant en molts àmbits de la societat i de la política.

La nova Ruanda ha estat aixecada per les seves dones, que van arribar a representar el 70% de la població després del genocidi del 1994, quan el país vetllava a prop d'un milió de morts (tutsis i hutus moderats) i havia perdut dos milions d'hutus fugits al veí Zaire (ara República Democràtica del Congo).

El Parlament ruandès, l'únic del món amb una majoria femenina, s'ha convertit en un símbol de l'ascens de la dona que es projecta sobre tots els graons de l'administració, a excepció de la presidència, ocupada per Paul Kagame des de fa 15 anys.

"Abans, els ruandesos estaven dividits entre el nord i el sud, entre tutsis, twa i hutus. Ja n'han tingut prou i han decidit implicar-hi tothom", explica la diputada i presidenta del Fòrum de les Dones Parlamentàries Ruandeses, Ignatienne Nyirarukundo.

El 'miracle' que va permetre a les dones passar de tenir un 33% dels escons el 1994 al 64% actual va ser obrat, en part, per la Constitució del 2003, que els reserva el 30% dels seients. També va influir l'elaboració de llistes electorals amb quotes reservades a candidates en alguns partits, entre ells el governamental Front Patriòtic Rwandès (RPF, en anglès), que governa des del 2003 i compta amb 40 dels 53 escons d'elecció directa.

"La voluntat política de Paul Kagame va ser un element clau en aquests èxits", subratlla el diputat Gatabazi Jean Marie Vianney, en una trobada durant un viatge a Ruanda realitzat amb el suport de la International Women's Media Foundation (IWMF).

Kagame és citat sempre com un factor determinant en les polítiques d'igualtat, apuntalades per una àmplia legislació que ja permet a les dones heretar les terres dels seus pares, obrir comptes bancaris i negocis sense el permís dels seus marits i rebre protecció davant la violència masclista.