Publicitat
Publicitat

ÀSIA

Rússia i el Japó busquen firmar la pau

El contenciós per les illes Kurils és una de les ferides obertes de la Segona Guerra Mundial

Moscou i Tòquio han reprès aquest estiu les converses per avançar cap al tractat de pau de la Segona Guerra Mundial, quan fa 71 anys del final del conflicte, després que el 2 de setembre del 1945 es firmés el document oficial de rendició del Japó davant les potències aliades. L’acord de pau entre el Japó i la Unió Soviètica no s’ha arribat a firmar mai per culpa de les disputes territorials entre Moscou i Tòquio, després que, al final de la guerra, l’URSS s’annexionés les Kurils del Sud, quatre illes que el Japó considera “part ancestral i inalienable del seu territori”.

Divendres s’espera la segona visita d’aquest any a Rússia del primer ministre nipó, Shinzo Abe, per participar en el Fòrum Econòmic Oriental de Vladivostok. Després es podria anunciar el viatge al Japó del cap del Kremlin, Vladímir Putin. Les converses que s’han reactivat aquest any i que inclouen també temes de cooperació nuclear i d’infraestructures a l’Extrem Orient rus van quedar encallades el 2014 arran del conflicte a Ucraïna i l’annexió de Crimea a la Federació Rússia. El Japó també es va sumar a les sancions occidentals contra Rússia.

Serguei Lavrov ja ha alertat que “Rússia no considera que l’acord de pau sigui sinònim de la solució de la qüestió territorial”. Els russos, que majoritàriament valoren de manera positiva l’annexió de Crimea, també prefereixen quedar-se les illes Kurils que firmar la pau amb el Japó. Segons una enquesta d’aquest estiu del centre sociològic Levada, un 78% dels russos estan en contra de cedir les illes. Un 56% dels enquestats consideren que per a Rússia ara és més important “conservar les illes Kurils del Sud” que no “firmar l’acord de pau amb el Japó i rebre crèdits japonesos i tecnologia”.

Importància geoestratègica

La cadena d’origen volcànic de les illes Kurils, que s’estén al llarg d’uns 1.200 quilòmetres entre el sud de la península russa de Kamtxatka i el nord de l’illa japonesa de Hokkaido i separa el mar d’Okhotsk i l’oceà Pacífic, té una gran importància geoestratègica per a Rússia. Les quatre illes del sud que reclama el Japó (que considera que no formen part de la mateixa cadena) allotgen quarters militars russos i sistemes de defensa, i els estrets que les separen són un pas important per a la flota russa cap a l’oceà, sobretot a l’hivern, perquè no es gelen i si formessin part del Japó les aigües d’aquest mar es convertirien en internacionals.

Els poc més de 10.000 habitants de Kunaixir, Iturup, Shikotan i el petit arxipèlag deshabitat de Habomai viuen en unes dures condicions econòmiques i es guanyen la vida sobretot amb la pesca. A les illes hi ha jaciments d’or i de plata i s’estima que a les costes hi ha reserves de petroli i de gas.

Al segle XVIII els russos van arribar a les illes Kurils, habitades per la població autòctona dels ainus, i de seguida les van incloure al mapa del gran imperi tsarista, però la colonització russa també va anar acompanyada de l’expansió nipona per aquests territoris. El 1855 es va firmar el primer acord russo-japonès sobre comerç i fronteres, que establia que la línia divisòria entre els dos països passava entre les illes Urup i Iturup, la frontera que ara reivindica Tòquio. Més endavant, el 1875, es va firmar l’Acord de Sant Petersburg, que establia que les illes Kurils passaven a dependre del Japó i Sakhalín de Rússia.

El Japó considera que aquestes illes són els seus “territoris del nord”, ocupats il·legalment per Rússia quan l’exèrcit soviètic, amb el consentiment dels aliats, hi va entrar al final de la Segona Guerra Mundial, després de la capitulació japonesa el 2 de setembre del 1945, i els japonesos que hi vivien van haver de fugir.