Publicitat
Publicitat

RELACIONS SINO-RUSSES

Els dos països es reivindiquen com a contrapès a Occident i rebutgen una intervenció a Síria

Rússia i la Xina, aliats per la força

Una trama d'interessos geopolítics i econòmics relliga Rússia i la Xina. Tot i alguns desacords en matèria energètica, el president rus i el xinès van fer mostra d'unitat ahir a Pequín en dossiers com ara Síria.

Síria, l'Iran, interessos energètics, acords bilaterals i com fer el contrapès a la influència d'Occident són els grans temes que omplen l'agenda del president rus, Vladímir Putin, en la seva primera visita a la Xina després de la seva tornada al Kremlin el mes passat.

Les dues potències mantenen una relació agredolça que els ha portat a llimar les asprors per defensar els interessos respectius. Fins al punt que Putin va assegurar ahir tot just aterrar a Pequín i abans de ser rebut amb tots els honors pel president xinès, Hu Jintao, que les relacions estratègiques amb el gegant asiàtic han assolit "nous horitzons".

Un dels grans temes que els uneix és Síria. Tot i la indignació provocada per la massacre d'Al-Haula, que l'ONU va atribuir a les milícies pro règim, la Xina i Rússia mantenen la convicció que la seva postura, oposada a la d'Occident, que vol més mà dura, és l'encertada per resoldre el conflicte. "La violència ha de cessar immediatament i el diàleg polític s'ha d'iniciar tan aviat com sigui possible", va assegurar ahir Liu Weimin, el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès, que va rebutjar la possibilitat d'una intervenció militar estrangera.

Sembla que Pequín i Moscou han trobat a Síria la manera de defensar els seus propis interessos. El primer, evitar que qualsevol mesura de força contra aquest país es pogués repetir a la problemàtica regió xinesa del Xingjian, de majoria uigur. El segon, assegurar-se que les bones relacions que mantenen amb el president sirià, Baixar al-Assad, el seu gran aliat, no es torcin.

Només la decisió de l'Exèrcit Sirià Lliure, l'oposició armada, que dilluns van donar per acabat l'alto el foc per la falta de compromís del president Al-Assad, podria deixar Hu i Putin sense opcions de defensar un pla de pau que sembla que trontolla.

Aliança contra els Estats Units

Rússia i la Xina volen minimitzar la influència dels Estats Units al món. El veto que exerceixen conjuntament al Consell de Seguretat de les Nacions Unides en qüestions com la resolució del conflicte sirià és un dels seus punts forts de cara a augmentar la seva capacitat d'actuar com a contrapès en un món globalitzat.

Però són interessos comercials i l'accés als recursos energètics el que realment els permet jugar la seva carta d'administradors de l'ordre mundial. Per aquest motiu, Putin aprofitarà el seu pas per la capital xinesa per participar en una cimera de l'Organització de Cooperació de Xanghai en què també hi participen, a més de Rússia i la Xina, altres estats de l'Àsia central. L'objectiu d'aquest bloc regional és fomentar la integració econòmica i de defensa entre els seus estats membres i frenar, al seu torn, la influència d'Occident.

Una iniciativa que té un gran flanc obert: les ambicions nuclears de l'Iran. El seu president, Mahmud Ahmadinejad, viatjarà també a Pequín per aprofitar aquesta arena d'oposició a l'Oest per fer campanya i refermar l'oposició de Rússia i la Xina a l'aplicació de noves sancions internacionals contra l'Iran.

L'acord pel gas es fa esperar

Més enllà d'aquest joc d'influències, pesos i contrapesos, Rússia segueix trobant en la venda de gas a la Xina el seu principal entrebanc. S'espera que la visita de Putin, que hi ha anat acompanyat d'una delegació comercial, suavitzi les diferències en el preu del gas que estan eternitzant el tancament de l'acord de cooperació en aquesta matèria. Si tira endavant, Moscú abastiria la Xina amb 70.000 milions de metres cúbics de gas anualment. Tot plegat suposaria una cosa semblant a un vincle de sang entre dos grans aspirants a trencar l'hegemonia d'Occident que, al seu torn, són el principal productor i consumidor de gas del món, respectivament.