Internacional 31/07/2017

Rússia rebaixa el to contra els EUA

El detonant de l’enduriment de relacions entre les dues potències va ser la intenció del Congrés nord-americà de convertir les sancions contra Rússia en llei

Ara
2 min
Putin i Trump en una reunió del G-20  el 7 de juliol.

Barcelona“La normalització de les relacions passa per la renúncia als intents d’imposar sancions. [...] Rússia, en general, està interessada a seguir cooperant”. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, expressava aquest dilluns amb aquestes paraules les condicions -i les esperances de reconciliació- del govern rus respecte a l’actual crisi diplomàtica amb els Estats Units, una escalada de tensió de gran magnitud, la més gran en dècades. El to, a l’altra banda, era menys conciliador. El vicepresident dels EUA, Mike Pence, estava de visita oficial a l’Europa de l’Est, des d’on va enviar un clar missatge a Moscou: “Donarem suport als països dels Balcans si són agredits pel seu impredictible veí a l’est”.

El detonant de l’enduriment de relacions entre les dues potències va ser la intenció del Congrés nord-americà, expressada la setmana passada, de convertir les sancions contra Rússia en llei i de limitar el poder de retirar-les a Donald Trump, que, lligat de mans i peus, ja ha dit que aprovarà la proposta. La mesura reflecteix el malestar que hi ha entre els legisladors nord-americans -tant republicans com demòcrates- per l’acostament de Trump amb Moscou, a l’ombra de la trama russa, i posa el president en un compromís perquè havia promès que acabaria amb les sancions d’Obama, que a les acaballes de la seva presidència va ordenar l’expulsió de 35 diplomàtics russos.

La resposta de Putin al greuge del Congrés va ser l’anunci, aquest diumenge, que 755 diplomàtics nord-americans que treballen a l’ambaixada i als consolats dels EUA hauran de deixar la feina l’1 de setembre, i molt probablement seran expulsats. Washington va dir ahir que considera la represàlia “lamentable i injustificada”. Per la seva banda, els mitjans nord-americans apuntaven que l’amenaça de Putin és irreal, perquè no hi ha constància que hi hagi tants diplomàtics dels Estats Units treballant a Rússia. “És gairebé segur que aquesta xifra inclou empleats locals. [...] Com a molt hi ha 345 nord-americans”, assegurava l’analista del New York Times, David E. Sanger. Per a aquest periodista, l’actual crisi té un clar perdedor: “Putin va apostar que Trump, que l’havia elogiat durant anys, tractaria Rússia com la superpotència que va ser, però aquesta aposta ha estat dinamitada”. Un altre mitjà, el Washington Post, afirmava que la mesura de Putin “perjudicarà Rússia” perquè una de les tasques que fan els treballadors assenyalats és “tramitar sol·licituds de visats”.

Europa, contra les sancions

Europa, contra les sancionsPerò Moscou no és l’únic que mira amb reticència el nou paquet de penalitzacions. La proposta de llei preveu càstigs per a les empreses de tercers països que inverteixin en infraestructures russes per al transport d’hidrocarburs. Això afecta empreses de la UE que participen en diversos gasoductes que uneixen Rússia amb els països europeus. La ministra d’Economia alemanya, Brigitte Zypries, va qualificar ahir d’“il·legal” el nou paquet de sancions i va reclamar a la UE que prengui mesures.

stats