UCRAÏNA
Internacional 27/01/2015

Rússia torna a indignar l’OTAN

La nova escalada de violència a Ucraïna porta l’Aliança i la UE a abandonar el discurs conciliador

Esther Herrera
3 min
VÍCTIMES CIVILS 
 Un moment de l’enterrament, ahir, d’algunes de les 30 víctimes mortals, totes civils, que va deixar aquest cap de setmana un atac atribuït a les forces rebels a Donetsk, en què a més van quedar ferides un centenar de persones.

Brussel·lesS’ha tornat a girar la truita. Una setmana després que els ministres d’Exteriors de la Unió Europea relaxessin el discurs sobre Rússia, els membres de l’OTAN es van tornar a reunir ahir per enviar un missatge clar: Rússia ha d’utilitzar la seva influència per posar fi a les hostilitats i no per instigar-les.

Els últims esdeveniments a l’est d’Ucraïna, on s’han intensificat els combats entre l’exèrcit lleial a Kíev i els separatistes pro-russos, han tornat a accelerar el malestar a la Unió Europea i a l’OTAN.

El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va urgir Rússia a deixar de prestar ajuda “financera, política i militar” als rebels ucraïnesos. Ho va reclamar ahir després d’una reunió extraordinària dels ambaixadors dels països aliats amb el govern ucraïnès. Stoltenberg va lamentar que, tot i els seus “repetits compromisos” verbals per arribar a una solució pacífica al conflicte, Rússia manté “el suport i la formació” als rebels, i els continua ajudant amb “materials i forces”. Per això, va insistir a reclamar al líder rus, Vladímir Putin, que “posi fi a la desestabilització d’Ucraïna i respecti els convenis internacionals”.

Punt d’inflexió: Mariúpol

Era la primera reunió extraordinària dels ambaixadors de l’OTAN des de l’agost i els aliats van coincidir que els últims esdeveniments a l’est d’Ucraïna constituïen una violació de l’alto el foc acordat a Minsk el setembre passat. L’atac contra la ciutat de Mariúpol, la segona més important de la regió de Donetsk, el cap de setmana passat, ha sigut un punt d’inflexió. Segons informacions del govern regional, lleial a Kíev, 30 persones van morir i un centenar van quedar ferides en una ofensiva perpetrada pels separatistes pro-russos.

Alhora, l’OTAN va denunciar que pràcticament des que es va decretar l’aturada d’hostilitats la presència de forces russes a l’est del país ha sigut constant, i que s’ha produït un augment de l’equipament dels rebels, amb tancs, artilleria i sistemes de defensa avançats. Stoltenberg va reiterar el suport de l’OTAN a Ucraïna per trobar una solució “pacífica”, “no militar”, i va afirmar que la reunió d’urgència demostra el compromís i “el fort suport” a Kíev.

Per la seva banda, Putin va insistir a negar la seva contribució al conflicte a l’est d’Ucraïna i va acusar els militars lleials a Kíev de ser una “legió estrangera de l’OTAN” que no busca els interessos nacionals, sinó que té l’objectiu “geopolític” de “contenir Rússia”. Poc després, Stoltenberg va replicar a Putin afirmant que el que deia eren “paraules sense sentit”. “No hi ha cap legió de l’OTAN. Les tropes estrangeres a Ucraïna són russes, i aquest és el problema”, va denunciar el secretari general de l’OTAN.

Després de la trobada amb els ambaixadors, Stoltenberg també es va reunir ahir amb l’alta representant de Política Exterior de la UE, Federica Mogherini, tot i que només es va informar que a la reunió s’havia abordat el conflicte d’Ucraïna, entre “una gran varietat de temes”.

El dirigent de l’OTAN manté el seu suport a les sancions econòmiques imposades a Rússia pels Vint-i-Vuit i els Estats Units, i considera que “són importants per enviar un missatge clar al Kremlin: violar la llei internacional i incomplir els acords internacionals té les seves conseqüències”, va alertar. De fet, la recessió de l’economia russa provocada per les sancions, a més de la davallada del preu del petroli, va portar ahir mateix l’agència Standard & Poor’s a rebaixar la qualificació del deute rus a la categoria de bo porqueria.

La cap de la diplomàcia europea ha convocat una reunió extraordinària dels ministres d’Afers Estrangers per a aquest dijous per tractar l’escalada de tensió a l’est d’Ucraïna, i en la trobada s’abordarà també la qüestió de les sancions. El ministre alemany d’Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, va advertir que “no es poden descartar” noves mesures contra Moscou. “Un atac o fins i tot una ofensiva continuada a Mariúpol implica un canvi qualitatiu de la situació, davant la qual hem de reaccionar”, va dir.

stats