Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

Sacrificar l’estrella Varufakis

El pols entre l’eurozona i Grècia ha arribat a un nou clímax. Altre cop, i després de molt de temps, la possibilitat d’una sortida grega de l’euro torna a ser real. I no perquè s’hagi buscat ni desitjat. Però si la confrontació s’ha tornat tan agra i les posicions tan aferrissades i inamovibles que Grècia podria caure sense voler-ho, és perquè els uns i els altres han jugat massa fort.

La reunió informal de l’Eurogrup, divendres passat a la ciutat de Riga, ha accelerat aquesta espiral. “La comunicació es va trencar del tot”, assegurava un funcionari europeu. Frustració i acusacions de joc brut van tensar una trobada en què, segons diverses fonts, alguns ministres van arribar a demanar que la UE preparés un “pla B” per si, en les pròximes setmanes, Grècia no pot fer front als seus pagaments.

El responsable de les finances gregues, Iannis Varufakis, es va quedar sol a la capital letona, buscant desesperadament un acord que li evités la fallida. I encara que des del seu compte personal de Twitter va donar “la benvinguda a l’odi” dels seus col·legues de moneda única, la pressió sobre Atenes ha acabat convertint Varufakis en la peça sacrificada d’aquest enfrontament. Trucades telefòniques del president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, al primer ministre Alexis Tsipras. De Tsipras a la cancellera Angela Merkel. I, finalment, l’anunci, diumenge a la nit, que Varufakis seguirà com a ministre però ja no liderarà les negociacions amb els creditors internacionals. L’estrella de la política grega s’haurà de quedar entre bastidors. Una concessió que només va alleugerir la pressió dels mercats unes hores perquè, poc després, la ruleta grega va seguir girant. Per compensar-ho, Tsipras també va amenaçar que si la negociació surt malament convocarà un referèndum. Una proposta que ja es va atrevir a fer un dels seus predecessors, Iorgos Papandreu, el novembre del 2011, i li va comportar una sentència de mort política.

Sense liquiditat

Atenes té avui les arques buides. Els pensionistes fan cua aquests dies davant les seus del Banc Nacional de Grècia per retirar les pensions. “Problemes tècnics”, segons el govern, van endarrerir-ne el pagament dimarts, durant vuit hores, i alguns van començar a partir pels seus diners.

A la desesperada, l’executiu de Syriza estudia ara una polèmica amnistia fiscal per intentar recuperar part dels dipòsits que s’han evaporat a l’estranger des de l’inici de la crisi. Les línies vermelles de Tsipras es van enfosquint, atrapat entre la pressió del partit, les esperances de canvi dels electors, les exigències europees i la imminència dels pagaments que haurà d’afrontar els pròxims mesos. Els 7.200 milions d’euros del programa de rescat de la UE i el Fons Monetari Internacional continuen bloquejats. Una nova ronda negociadora està en marxa, des d’ahir, a Brussel·les, aquest cop sense Varufakis.

La premsa grega explica dia sí dia també que el país està a punt de quedar-se sense reserves en qüestió de setmanes. Els membres del govern es contradiuen sobre si cal complir o no els compromisos adquirits amb els creditors internacionals, i algú, fins i tot, ha filtrat que la sortida de l’euro seria “la solució estratègica final”. Els grecs se senten espectadors incrèduls d’un compte enrere cada cop més limitat. Ja no els queden ni temps, ni diners.