PATRIMONI EN PERILL
Internacional 10/08/2013

Salvar els manuscrits de Tombouctou

Un bibliotecari protegeix el llegat d'Al-Àndalus i d'imperis africans de l'atac dels islamistes a Mali

Cristina Mas
4 min
Salvar els manuscrits de Tombouctou

BarcelonaFa un any es va haver d'enfrontar a un sever dilema: salvar els manuscrits que la seva família ha estat protegint durant segles o salvar una cinquantena de dones i nens de l'entrada dels islamistes a Tombouctou. "No tenia alternativa: em vaig endur la gent", explica Ismael Diadié Haidara, el dotzè patriarca de la dinastia Kati de Mali. La història de la seva família està lligada a una biblioteca: la de l'últim jutge musulmà de Toledo, Ali Ziyad al-Kati, que va haver de fugir amb els seus manuscrits el 1467, l'any que mitja ciutat va cremar en plena reconquesta cristiana d'Al-Àndalus. Cinc segles més tard, Diadié ha hagut d'amagar els documents per tornar a protegir-los de l'odi.

El fons Kati (http://fondokati.org) té una història tan peculiar com irrepetible. Deixant enrere la seva dona i els fills, el jutge de Toledo va fugir amb els manuscrits en un periple que el va portar per Ceuta, el Caire, la Meca, Damasc, Bagdad i Jerusalem, fins que va arribar a Mali, on es va casar amb la princesa Kadiya, germana de l'emperador Askia Muhammad Sila. El fill de la parella, Mahmud Kati, va ser el pont: va unir els manuscrits de Toledo amb els del seu oncle, l'emperador africà, el segle XVI.

El fons Kati es va dispersar quan el 1591 moriscos, berbers i àrabs van envair l'Imperi Songhay. Es va unificar i tornar a trencar tantes vegades com el sacsejat passat de Mali. El resultat són 12.714 manuscrits, que com explica Diadié "són dues biblioteques en una: als marges dels manuscrits, els meus avantpassats hi van escriure el seu diari, la vida de la família, cartes, edictes imperials dels segles XV i XVI".

El 2003 la Junta d'Andalusia va finançar un edifici per custodiar la documentació, que l'africanista John O. Hunwick considera un "llegat extraordinari". Pocs fons recullen la història d'Al-Àndalus, dels imperis de Ghana i Mali i de l'ètnia africana dels Songhay.

Una herència difícil

Diadié reconeix que aquesta responsabilitat li pesava com una llosa quan l'abril de l'any passat els islamistes d'Ansar Dine van entrar a Tombouctou al costat dels rebels guerrillers del Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad (MNLA). El fons contenia documents hebreus i Diadié havia escrit un llibre sobre els jueus a Tombouctou. Recordava, per exemple, el primer mapa on apareix Tombouctou, que el 1375 va dibuixar el jueu mallorquí Abraham Cresques. Ben coneguda per tothom, grups d'homes armats van començar a rondar la biblioteca. Després destruirien mausoleus centenaris i saquejarien i cremarien les institucions de l'estat. Les tombes dels pares de l'Ismael tampoc es van salvar de la barbàrie.

Com s'explica tot aquest odi? El bibliotecari té cura a diferenciar els rebels de l'MNLA dels islamistes. "Són dues coses diferents: un moviment polític independentista laic i un grup religiós que vol imposar la xaria, però hi va haver un matrimoni d'interessos i va perjudicar l'MNLA", explica el bibliotecari. Recorda que "en 50 anys d'independència Mali no ha invertit gairebé res al nord: només hi ha un pont per creuar el riu Níger, a Gao, i és recent; quan un estat actua així, crea una situació de malestar i ràbia".

El bibliotecari havia de salvar la pell, però no podia abandonar els manuscrits. Va necessitar uns dies per empaquetar els documents i aconseguir dos camions i combustible per a l'enèsima fuga. "Havíem de marxar de matinada. Quan vaig arribar a la biblioteca em vaig trobar un centenar de persones esperant. Eren famílies senceres. Els homes em van demanar que m'endugués les dones i els fills i em van prometre que ells protegirien els manuscrits", explica el biliotecari. 55 persones van iniciar un perillós camí de cinc dies fins a la ciutat de Mopti.

El gest d'un tuareg

L'Ismael no pot oblidar-se del tuareg de l'MNLA que els va salvar. "No sé qui era. Només li vaig veure els ulls entre el turban. Em coneixia, em va preguntar què pensava del que estaven fent. Li vaig dir que molta gent volia la independència del nord, però que no s'havia de fer per les armes, sinó amb un procés polític. Em va donar la mà, em va dir que li sabia greu que marxés, em va desitjar sort i em va indicar un camí segur. Ens va salvar a tots".

I els papers? Sospira. "Els vam dispersar. Estan amagats en tres cases de lloguer, en diferents pobles. Vaig fer el mateix que els meus avantpassats quan van entrar els francesos el 1894. I si aleshores no els van trobar, tampoc els trobaran ara. Portem més de cinc-cents anys fugint amb la biblioteca: hem hagut de sobreviure a tants odis, a tantes intoleràncies... que n'hem après!"

El dotzè patriarca dels Kati pateix el seu exili particular a Granada. Reuneix suports per salvar els manuscrits. No pot tornar a Tombouctou ni a la capital, Bamako. Tampoc es refia de l'ocupació francesa: "En relacions internacionals no hi ha bons samaritants, França no ha vingut per salvar les nenes violades, sinó pels seus propis interessos".

En la seva recent estada a Barcelona ha signat un conveni de col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya. Promou un projecte d'apadrinament de manuscrits. "Així podrem corregir els errors, perquè amb la biblioteca digitalitzada, no estaria tan preocupat".

Ismael Diadié Haidara no es treu la túnica blanca que portava quan va fugir; diu que no ho farà fins que pugui tornar a casa. Però no vol que els manuscrits centenaris corrin perill per quedar-se a Tombouctou. "Jo no tinc pàtria, tinc màtria : és la biblioteca. I la meva responsabilitat és preservar-la. He heretat una memòria que haig de transmetre: és un pont entre pobles i cultures".

stats