Internacional 13/01/2016

El rei de l'Aràbia Saudita contra Samar Badawi, la veu de les dones

L'activista ha estat detinguda durant unes hores a la mateixa presó on compleixen condemna el seu marit i el seu germà. És una de les veus que més han defensat el dret de les dones a votar i a conduir

Cristina Mas
3 min
Samar Badawi, en una imatge d'arxiu. RIAFBADAWI.ORG

BarcelonaSamar Badawi és una activista pels drets de les dones en un dels països més misògins del món: l’Aràbia Saudita. Segons denunciava ahir Human Rights Watch (HRW), aquesta mare divorciada, coneguda per la seva defensa del dret de les dones saudites a votar i a conduir, va ser detinguda per les autoritats saudites dimarts. La indignació pel cas va forçar que fos posada en llibertat sota fiança unes hores més tard. Badawi, de 34 anys, està acusada de gestionar el compte de Twitter del seu marit, l’advocat Waleed Abu al Khair, que compleix 15 anys de presó també per les seves denúncies a la vulneració de drets pel règim dels Saüd.

Durant unes hores Samar ha estat retinguda a la presó de Dhahbanon, on hi ha el seu germà Raif Badaui, el bloguer saudita que compleix una pena de 10 anys de presó i que va ser condemnat a rebre mil fuetades i que l’any passat va ser reconegut pel Parlament Europeu amb el premi Sàkharov. La detenció demostra fins a qui punt Riad està lluny d’una política d’obertura real i les limitacions del gest de concedir el dret de vot a les dones a les eleccions municipals del passat 12 de desembre.

“Els progressos en els drets de les dones són molt lents: la decisió de deixar-les votar, només a les municipals, es va prendre el 2012 i han trigat més de tres anys a aplicar-la”. A l’Aràbia Saudita funciona el sistema del mascle guardià, pel qual les dones són tractades legalment com a menors: totes les seves decisions (casar-se, estudiar, treballar, sortir del país o simplement pujar en un cotxe, sotmetre’s a un tractament mèdic) han de comptar amb el permís d’un home, normalment el marit, o, si la dona no en té, el fill, el pare o un oncle”, explica a l’ARA Adam Coogle, investigador de HRW en una conversa telefònica des d’Amman.

Aquest sistema va convertir la vida de la Samar en un calvari. Els tribunals la van obligar a tornar a casa del seu pare quan va decidir divorciar-se, cosa que li va valer una denúncia per desacatament de l’autoritat paterna. De res no va servir que un psicòleg independent demostrés al judici que el pare, que tenia 14 esposes, patia una toxicomania i una psicopatia paranoide. En tornar a la casa familiar va ser sotmesa a tota mena d’abusos físics i verbals, fins que un dia va decidir agafar el seu fill, anar-se’n a un alberg de dones i denunciar el pare. Un judici en primera instància en què va comptar només amb l’ajuda del seu germà Raif li va donar la raó, però el pare va apel·lar i la jove va acabar sent condemnada a presó. Set mesos després va ser alliberada gràcies a una campanya internacional. “Vaig entrar a la presó com una dona trencada i ferida, i en vaig sortir orgullosa de mi mateixa, després d’haver tingut molt de temps per reflexionar sobre la injustícia”, explicava l’activista.

Així es va convertir en una de les principals veus contra el sistema dels guardians i es va fer coneguda pels seus vídeos en què conduïa un cotxe tota sola, desafiant la llei.

La detenció de l’activista arriba en un moment en què el règim saudita és qüestionat per les últimes execucions massives, inclosa la d'un preeminent clergue xiïta, el xeic Nimr Baqir al-Nimr, que sempre havia reivindicat pacíficament els drets de la minoria xiïta de l’est del país.

Des del 2013 l’Aràbia Saudita forma part del Consell de Drets Humans de l’ONU. “La repressió constant dels dissidents pacífics i els defensors dels drets humans fa d’aquesta presència una burla, que qüestiona la legitimitat de tot el sistema”.

stats