Publicitat
Publicitat

CAMPANYA PRESIDENCIAL FRANCESA

El president sortint combat amb agressivitat el favorit per conquerir l'Elisi

Sarkozy colla Hollande en un debat elèctric

Sarkozy i Hollande es van enfrontar ahir en un debat que va acabar amb empat tècnic. El primer estava decidit a capgirar els sondejos, mentre el segon esquivava els cops baixos amb tarannà presidencial.

El cara a cara entre Nicolas Sarkozy i François Hollande a la televisió francesa va permetre ahir al vespre evidenciar les diferents estratègies i personalitats que separen els dos candidats a l'Elisi. El president sortint, a qui totes les enquestes donen per vençut, es va mostrar agressiu i provocador, intentant desgastar un rival que semblava evitar el combat cos a cos. El candidat socialista va intentar combatre Sarkozy sense perdre la calma, però sovint va mostrar-se alterat davant del cinisme del seu contrincant, que semblava que coneixia perfectament les tecles que havia de tocar per irritar-lo.

El conflicte va trigar només uns segons a emergir. "Seré el president de la justícia, la recuperació i la unió nacional. Els francesos han estat massa dividits. Jo els vull tornar a unir. És el sentit del canvi que proposo", va exposar un Hollande amb tarannà presidencial. "El que diu és força clàssic. La paraula unió és molt maca, però cal omplir-la de fets. Jo vull que aquest sigui un moment d'autenticitat, sense propostes buides. Aquesta és una tria històrica", va respondre-li Sarkozy. El president va acusar el seu rival de no haver condemnat que els seus aliats el comparessin amb Franco o amb figures del règim col·laboracionista com Pétain i Laval. "I per què no amb Hitler?", es va preguntar. "Senyor Sarkozy, li costarà molt fer-se passar per una víctima", li va respondre Hollande. "A mi, els seus amics m'han comparat amb tots els animals del zoo".

Augmenta la crispació

L'enfrontament es va intensificar en parlar de creixement, de deute públic, d'educació i de fiscalitat. "Sembla que res del que passa sigui culpa seva. És extraordinari que, passi el que passi, sempre estigui content de vostè mateix", va acusar Hollande al president sortint, que es va escudar en la crisi i en la comparativa relativament afavoridora respecte a altres països europeus per justificar la falta de lluentor del balanç socioeconòmic de la legislatura. "Diu mentides", va recriminar-li reiteradament Sarkozy. "És terrible que sempre tingui la paraula mentida a l'esperit", li va respondre Hollande, que en la segona meitat del debat va guanyar en confiança i va recuperar posicions.

Per desestabilitzar-lo, el president va fer al·lusions sibil·lines a la seva suposada incompetència per presidir el país. "Jo he estat a tots els consells europeus dels últims anys, no com vostè", li va recriminar. "És normal, és el president", va respondre Hollande. "Sí, però vostè va passar molts anys amb Mitterrand. Ja li podria haver confiat alguna responsabilitat", va dir, referint-se al fet que mai el nomenés ministre.

Precisament, el candidat socialista va multiplicar certs tics mitterrandians que semblaven assajats davant del mirall per suplir la seva inexperiència. Fins i tot va reciclar expressions ("Totes les forces de França", l'eslògan electoral de Mitterrand el 1981) i alguns atacs al seu rival. "No és vostè qui fa les preguntes ni qui posa les notes", va dir a Sarkozy, que l'assetjava amb interrogacions sobre els indicadors econòmics. En el debat previ a la seva conquesta a l'Elisi, Mitterrand li havia etzibat a Giscard d'Éstaing: "No sóc el seu alumne". Més tard, Sarkozy també la va fer servir.

Com ha fet durant l'últim mes, Sarkozy va fer servir el dramàtic estat de l'economia espanyola com a contraexemple. "No és just el que fa amb Zapatero. Fa uns anys em deia que ell era el bon socialista [i no jo]", li va respondre Hollande. "És l'únic cap de govern que el va rebre. Volia imitar el seu exemple. De tots els francesos que ens miren avui, algú vol viure la situació d'Espanya?", es va interrogar Sarkozy. "Ningú no proposa aquest model", va concloure Hollande, en un dels moments de màxima intensitat.