Publicitat
Publicitat

CRIM ORGANITZAT

Segona fugida del narco més buscat del món

El Chapo, cap del càrtel de Sinaloa, s’escapa d’una presó de màxima seguretat a Mèxic per un túnel secret

Com si es tractés de la pel·lícula Cadena perpètua, el narcotraficant Joaquín Guzmán Loera, àlies El Chapo, va fugar-se dissabte a la nit de la presó de màxima seguretat de l’Altiplano, ubicada a Almoloya de Juárez, a l’estat de Mèxic, en una operació espectacular d’enginyeria subterrània. És la segona vegada que el cap del càrtel de Sinaloa, un dels més violents i poderosos del món, protagonitza una fuga des d’un centre penitenciari d’alta seguretat. La primera va ser el 2001 a Puente Grande, des d’on suposadament es va escapolir amagat en un carro de la bugaderia.

El Chapo, de 58 anys, va desaparèixer a les 20.52 hores de dissabte de l’àrea de dutxes de la presó per un forat de 50 per 50 centímetres d’amplada i metre i mig de profunditat, al qual es va introduir per arribar a un altre conducte vertical de 10 metres de profunditat que tenia una escala. Un cop fet el descens, el narcotraficant va arribar a un túnel de quilòmetre i mig de longitud i metre setanta d’altura, amb llum i ventilació, que presumiblement va recórrer sobre una moto, fins a arribar a una casa de seguretat situada al barri de Santa Juanita, prop de la ciutat de Toluca.

Feia poc menys d’un any i mig que El Chapo, el narcotraficant més buscat del món, havia sigut detingut sense disparar un sol tret a la ciutat de Mazatlán, a Sinaloa. En aquella ocasió la policia federal va trobar set túnels que connectaven diverses cases de la ciutat, per on El Chapo es movia ocultant-se de la policia.

La seva caiguda va ser exhibida en un petit recorregut en què apareixia emmanillat a l’hangar de la Procuradoria General de la República i immediatament empresonat a l’Altiplano, on hi ha molts grans capos del narcotràfic mexicà, com Servando Gómez, la Tuta ; Miguel Ángel Treviño Morales, el Z-40, i Edgar Valdez, la Barbie.

L’amo de la presó

Igual que el 2001, quan era vox populi que El Chapo controlava la presó de Puente Grande a Jalisco (ja coneguda com a “Puerta Grande”), en aquesta ocasió la seva fuga ha comportat la detenció de 18 persones i la mobilització de totes les policies del país, a més de l’Interpol. Des de la seva arribada a Almoloya, El Chapo es va fer notar liderant una vaga de fam de cinc dies a la qual es van sumar gairebé mil interns per demanar més bones condicions alimentàries i de salut. I no només això: aprofitant la concentració de criminals d’alta jerarquia a l’Altiplano, va convèncer 135 capos perquè firmessin un manifest enviat a la Comissió Nacional de Drets Humans en què es queixaven de les condicions infrahumanes del penal i de les dificultats perquè els seus familiars els visitessin.

El narcotraficant també va presentar diversos recursos d’apel·lació per evitar la seva extradició als Estats Units, una maniobra que li hauria pogut servir per guanyar temps per a la seva fuga. El Chapo, un sobrenom que vol dir “el baixet”, coneixia bé la presó de l’Altiplano: ja hi havia estat el 1993, quan el van capturar a la frontera de Guatemala acusat de l’assassinat del bisbe Juan Jesús Posadas. Dos anys després seria traslladat a Puente Grande.

Commoció nacional

La notícia de la fuga del pres més famós de Mèxic va agafar el president Enrique Peña Nieto i tot el seu gabinet en ple vol en direcció a França per a una gira d’estat que durarà fins al 17 de juliol. Peña Nieto va decidir que el secretari de Governació, Miguel Ánguel Osorio Chong, tornés a Mèxic per gestionar la crisi. Les crítiques de tots els partits per aquest moviment han sigut dures, i han demanat la seva dimissió per un fet que afecta greument l’estratègia de seguretat del govern. De fet, Peña Nieto havia declarat fa uns mesos en una entrevista televisiva que “seria imperdonable” que El Chapo es tornés a escapar.

Tot i així, la gira de Peña Nieto és important per restablir les relacions amb el govern francès, gairebé nul·les arran de l’escàndol del cas Florence Cassez, una noia francesa condemnada injustament a sis anys de presó per segrest i alliberada el 2013 per la Cort Suprema.

La societat mexicana ha rebut aquesta notícia amb la desolació habitual de la impunitat criminal i les bromes i befes a les xarxes socials, a l’estil de “Si saben que em fugo, per a què em tanquen?”. En tot cas, la llegenda d’El Chapo s’acaba d’engrandir de manera incommensurable. Si Peña Nieto havia aconseguit eliminar el seu rostre de la iconografia nacional, ara ha retornat amb més força que mai. Els mitjans mexicans s’han fet ressò fins i tot de la piulada a Twitter del fill d’El Chapo, Iván Guzmán, de fa cinc dies: “Tot arriba a qui sap esperar”.

Enemic número u dels Estats Units, a l’altura d’Al Capone

La fuga de Joaquín Guzmán Loera suposa un duríssim cop a la política de seguretat del president Enrique Peña Nieto, que s’havia vanagloriat de la detenció de gairebé tots els capos importants del país. El Chapo, nascut a la població de Badiraguato el 1957, és líder del càrtel de Sinaloa, el grup de crim organitzat més potent de Mèxic i responsable de 3.000 morts al país en els últims anys. Amb connexions en 54 països, entre els quals Espanya, controlen el 30% del tràfic d’estupefaents cap als Estats Units. A la ciutat de Chicago, Guzmán Loera ha sigut declarat enemic públic número u, títol que havia estat en desús des del 1930 amb el gàngster Al Capone. El seu càrtel té operacions de blanqueig concentrades a l’Amèrica del Sud i el 2013 El Chapova ser posicionat com el 67è home més poderós del món a la revista Forbes. Els beneficis del càrtel de Sinaloa són comparables amb els d’empreses com Facebook, amb un ingrés anual de 3.000 milions de dòlars.

La carrera criminal d’El Chapo va començar amb 23 anys, amb els germans Félix Gallardo, reis de la coca a la dècada dels 80, i amb qui s’enfrontaria després. Va saltar a l’escena pública l’any 1993, quan se li va atribuir la mort del bisbe Jesús Posadas en un tiroteig entre grups rivals a l’aeroport de Guadalajara. Té fama de seductor i venjatiu, i compta amb cert suport popular entre els camperols de la serra de Sinaloa.