Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

S’escalfa el duel entre l’Iran i l’Aràbia Saudita

El Iemen es converteix en el tauler d’escacs de la lluita pel poder regional entre Teheran i Riad

El subcap de les forces armades de l’Iran, Masoud Jazayeri, ho va dir ben clar la setmana passada: “Un atac contra l’embarcació d’ajuda humanitària que es dirigeix al Iemen encendrà les flames de la guerra a la regió”. Una amenaça sense matisos que evidencia l’escalada de la tensió entre l’Iran i l’Aràbia Saudita arran de la invasió del Iemen per part de les forces que integren la coalició àrab liderada per Riad.

La rivalitat entre el règim wahhabita i Teheran pel control i l’hegemonia del Pròxim Orient és atàvica, però la configuració de noves aliances estratègiques ha accentuat les hostilitats entre les dues potències regionals. Així, fa una setmana, una embarcació de la Mitja Lluna Roja iraniana, carregada amb 2.500 tones de material humanitari, aliments, metges, periodistes i set activistes occidentals, va salpar de Bandar Abbàs, al sud de l’Iran, amb destí a Hodeida, ciutat portuària iemenita sota el control de les milícies insurgents houthis, aliades de Teheran.

Un desafiament per als saudites

La provocació que suposa per a l’Aràbia Saudita que un vaixell iranià atraqui al Iemen ha disparat les alarmes a Riad, que ha demanat als Estats Units que frenin el que considera un desafiament intolerable i una intromissió de la República Islàmica en el conflicte. Washington, responent a les demandes del seu aliat regional, no ha dubtat a exigir a l’Iran que entregui el material humanitari a Djibouti, on les Nacions Unides tenen un centre de distribució d’ajuda, però Teheran rebutja frontalment desviar el vaixell, que navega per les aigües del golf Pèrsic amb una imponent escorta militar, i preveu atracar al port de Hodeida en un termini de 48 hores.

El conflicte pel vaixell persa està servit i podria resultar anecdòtic si no fos una conseqüència més de la creixent guerra d’interessos que enfronta l’Iran i l’Aràbia Saudita des que el 2 d’abril les potències mundials van firmar un preacord històric en matèria nuclear amb la República Islàmica.

La possibilitat que un pacte definitiu posi fi al règim de sancions contra el règim dels aiatol·làs i que, alhora, faciliti un acostament entre Washington i Teheran, ha remogut les aigües de l’oasi en què des de fa dècades neda còmodament l’Aràbia Saudita. Així, el nerviosisme entre els estats sunnites del golf Pèrsic davant d’un Iran cada dia més poderós va obligar el president dels EUA, Barack Obama, a celebrar la setmana passada una cimera a Camp David amb els dirigents d’aquests països (l’Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Bahrain, Kuwait i Qatar), als quals va garantir la seva seguretat davant un “atac extern”, en referència a l’Iran. Aquests estats, i sobretot Israel, vaticinen el “perill” que suposarà un Iran amb capacitat nuclear.

Energia i protecció de fronteres

“No és cert que l’Iran busqui augmentar la seva hegemonia. El que pretén és defensar el seu dret legítim de producció d’energia nuclear i, evidentment, en una regió tan problemàtica, protegir les seves fronteres”, defensa una font periodística del digital Iranian Diplomacy. “Ningú es creu que l’Aràbia Saudita estigui atacant el Iemen per defensar el seu president a l’exili. El que preocupa a Riad és la creixent influència de Teheran”, sosté, d’altra banda, el professor de la Universitat de Teheran Foad Izadi.

El que sembla innegable és que l’Iran somia en un eix Teheran-Bagdad-Damasc-Beirut que enforteixi la influència xiïta a la regió i contraresti el poder d’Israel. Amb tot, mentre creix la bel·ligerància a la regió -amb els EUA donant suport a Riad-, al cor d’Europa continuen les negociacions sobre la qüestió nuclear, amb els negociadors nord-americants al capdavant, mantenint estretes reunions amb la diplomàcia iraniana com mai durant 35 anys s’havien produït. I, mentrestant, la lluita d’interessos continua dessagnant el Iemen, on ahir les forces saudites van reprendre els atacs després de cinc dies de treva.