Setge a la capital econòmica siriana
Mentre el règim recupera posicions a Damasc, els rebels han obert un nou front en la guerra contra Al-Assad. Des de diumenge lluiten a Alep, on les diferents minories compliquen un escenari advers.
BARCELONA.Fa una setmana va ser la capital administrativa, i ara la capital econòmica. Amb només set dies de marge, l'Exèrcit Lliure de Síria (ELS) ha començat una nova ofensiva al bastió econòmic del règim de Baixar al-Assad, la ciutat d'Alep. Un gest tan simbòlic com estratègic, ja que aquest baluard de les minories del país havia viscut aïllat durant els disset mesos de revolta, tot i situar-se a pocs quilòmetres de la frontera i de les ciutats alliberades per l'oposició armada a prop d'Idlib, a la frontera amb Turquia.
Segons l'ELS, de moment ja han pres el control de tres barris, els de majoria sunnita, en un hub econòmic de gairebé dos milions i mig d'habitants. "Baixar al-Assad no hauria pogut resistir tant temps si no fos pel suport de les elits econòmiques sunnites, amb les quals havia arribat a un tracte de favor a canvi d'estabilitat", explicava la setmana passada a l'ARA Lurdes Vidal, cap de l'àrea de món àrab i mediterrani de l'IEMed. "Recordem que el règim encara manté intacta Alep, tot i la voràgine de la zona", afegia.
Aquest fràgil equilibri s'hauria trencat amb l'escomesa rebel. La diversitat religiosa és justament la tònica dominant d'Alep, ciutat mil·lenària que ha estat històricament un creuament de cultures com a final de la ruta de la seda. Un 12% de la població és cristiana -la majoria armènia, que va emigrar arran del genocidi-, tot i que també hi ha un gran nucli drus i xiïta. Des de l'inici, diumenge, dels combats, centenars de persones estan fugint del conflicte, com passa a Damasc, per por que adquireixi un to sectari.
Amb els dos fronts oberts, tant a la capital com a Alep, el govern sirià va voler calmar ahir la comunitat internacional i va dir que mai utilitzarà armes químiques o biològiques en el seu conflicte domèstic. "Tot aquest ventall d'armes està emmagatzemat i assegurat per les forces armades de Síria i no s'utilitzarà si no és que Síria és objecte d'una agressió externa", va matisar, però, el portaveu d'Exteriors, Jihad Makdissi.
Tot i que el règim no havia admès fins ara que disposa d'aquest tipus d'armament, els dubtes sobre una hipotètica utilització després de l'atemptat a la cúpula militar dimecres havien fet augmentar-ne els temors. Amb la declaració d'ahir el règim va voler allunyar el fantasma de la intervenció a l'Iraq el 2003, que justament incloïa les acusacions de tenir estocs d'armes químiques, també anomenades armes de destrucció massiva.
Damasc rebutja el pla àrab
El portaveu del règim sirià també va tenir temps ahir de rebutjar la proposta de la Lliga Àrab de protegir una sortida de Baixar al-Assad a canvi d'una transició al país. Damasc considera que és "una interferència flagrant" en els assumptes interns de Síria. Segons Makdissi, "si [els països àrabs] de veritat es preocupessin pel poble sirià haurien parat d'acollir i armar" els rebels.
Els comentaris del règim van arribar poc després que la Unió Europea ampliés les sancions contra els fidels a Al-Assad i demanés als Vint-i-set que ajudin a buscar els avions i vaixells que poden portar equipament prohibit al país, una referència indirecta a Rússia.
