Publicitat
Publicitat

Silencis eloqüents

El més interessant del discurs de David Cameron va ser tot el que no va dir. Va anunciar decisions difícils, sense precisar d'on pensa retallar per rebaixar el dèficit d'una economia que no es refà, tot i que el líder tory va ser el primer d'agafar les tisores a la UE.

Ni una línia tampoc sobre Europa. Un silenci deliberat per apaivagar la pressió d'un partit que l'ha arrossegat cap a les tesis més euroescèptiques. Ni un record per als liberals demòcrates, amb qui governa en una coalició plena de contradiccions, que han enfonsat el lideratge de Nick Clegg.

David Cameron va jugar a ser correcte, auster. Sense sorpreses, sense molestar cap sensibilitat del partit. L'efervescència ja l'havia posat el dia abans Boris Jonhson, i encara ressonava a la sala i en la memòria tory .