S'imposa la xaria més severa al nord de Mali

THE NEW YORK TIMES / BAMAKOVan lligar Moctar Touré en una cadira, amb els ulls embenats, i després li van lligar el braç dret al reposabraços amb una goma. Un metge va administrar-li una injecció. I a continuació, el germà de Touré va brandar un ganivet, el mateix que utilitza per matar les ovelles, i metòdicament va executar la sentència. "Jo mateix vaig tallar la mà al meu germà", deia Aliou Tourné, cap de policia a la regió del nord de Mali controlada pels islamistes. "No tenia més remei que practicar la justícia divina".

Aquestes amputacions, orquestrades pels nous inquilins radicals de la regió, busquen escarmentar la població -molt sovint els residents són cridats a seguir-les in situ - mentre el món planeja reconquerir el nord de Mali per la força.

Després que el Consell de Seguretat de l'ONU autoritzés una campanya militar per recuperar la regió la setmana passada, els islamistes de Gao, la ciutat on viu Touré, van tallar les mans a dues persones més condemnades per robatori just un dia abans, segons van informar els líders locals, que ho van descriure com una resposta descarada a la resolució de la comunitat internacional. Just després de les amputacions, els islamistes -desafiant l'ONU- van assegurar als periodistes que "molt aviat" vuit condemnats més "compartirien el mateix destí".

D'ençà que els islamistes van prendre el poder la primavera passada, la llei islàmica, la xaria, s'ha aplicat amb tanta duresa a lladres -a qui de vegades fins i tot s'han tallat els peus- fins a catorze vegades. I això sense comptar les noves amenaces, segons l'organització Human Rights Watch i altres observadors independents.

Flagel·lacions per escoltar música

Però aquests són només els casos coneguts. Desenes de ciutadans han estat assotats públicament amb fuets de pell de camell o branques d'arbres per haver fumat o fins i tot per haver escoltat música per la ràdio. Molts van ser flagel·lats dilluns a Gao per haver fumat en públic, segons informa un oficial, mentre que d'altres van ser castigats per haver proscrit versos de l'Alcorà posant-los de melodia del seu mòbil. Una simple música alegre és castigada amb assots. I almenys s'ha registrat un cas de lapidació fins a la mort -el càstig més sever- a la població d'Aguelhok al juliol en contra d'una parella acusada de tenir fills fora del matrimoni.

Els judicis sovint són rudimentaris. Una dotzena de jutges de la Jihad acostumen a seure en cercles damunt d'estores mentre deliberen la sentència, segons expliquen exfuncionaris del nord de Mali. De fet, les audiències, el judici i la mateixa sentència es fan amb celeritat, en una sola jornada. "Ho fan entre si, a porta tancada", precisa Abdou Sidibé, antic diputat a Gao, ara exiliat a la capital, Bamako. "Aquestes persones que ens han conquerit han imposat la seva justícia -afegia-. I ve del no-res".

Els jihadistes fins i tot s'estan intentant vendre l'antic edifici dedicat als tribunals penals de Gao, segons explica Sidibé, perquè ja no hi troben cap ús. A Tombouctou, la justícia s'imparteix des de l'habitació d'un hotel de primera.

Moltes de les víctimes d'amputacions s'han desplaçat fins a Bamako, al sud, que tot i patir la volatilitat política pròpia del conflicte, s'ha convertit en el refugi de desenes de milers de civils que fugen de les dures condicions del nord, on els islamistes radicals fins i tot recluten forçosament nens soldat.

Moctar Touré, de 25 anys, parla de manera entretallada i mira a la llunyania quan recorda la vida d'abans de la invasió dels islamistes radicals, que ha capgirat el seu món. Sacseja suaument els monyons arrodonits que ara li serveixen de mans preguntant-se sobre el seu destí. Abans de la conquesta de Gao era camioner i el van obligar a unir-se a les milícies però quan va desertar el van acusar de vendre armes. Després de dos mesos d'aïllament i tortures el van estirar en una llitera i el seu germà li va tallar la mà. "No vaig dir res. Els vaig deixar fer", diu.