Publicitat
Publicitat

Síria, un conflicte en un punt mort sagnant

La revolta contra Baixar al-Assad que va començar fa 19 mesos a Síria, en el marc de l'onada revolucionària al nord d'Àfrica, està encallada en tots els terrenys: el militar, el polític i l'internacional. En el front, ni els rebels poden vèncer les tropes oficials, ni l'exèrcit fidel al president pot derrotar-les. Malgrat la desproporció de forces, els rebels juguen amb l'avantatge de totes les guerrilles: és difícil matar mosques a canonades. "L'exèrcit sirià -explica l'analista militar nord-americà John Arquilla- està organitzat en grans unitats, mentre que les cèl·lules rebels són molt més petites i àgils: la capacitat d'atac de l'exèrcit sirià està concentrada en vuit divisions de tancs, que tenen problemes per enfrontar-se al miler de grups d'entre 8 i 10 homes dels combatents rebels. L'Exèrcit Sirià Lliure pot fer atacs simultanis en molts punts del país, però la força devastadora de l'artilleria i l'aviació del règim s'ha de concentrar.

En el terreny polític, malgrat la repressió indiscriminada, el règim no dóna mostres clares d'inestabilitat, mentre que l'oposició veu com la falta d'una intervenció exterior i el temps que passa sense una victòria aprofundeixen les divisions. "El debat sobre una intervenció militar a Síria està superat: la intervenció ja hi és i s'està fent d'una manera perversa", alerta Lurdes Vidal, cap de món àrab de l'Iemed. "L'Aràbia Saudita, Qatar i altes països a través de fundacions caritatives del Golf estan finançant alguns sectors salafistes i jihadistes dins dels rebels, per mantenir el conflicte viu, i estan potenciant la fragmentació de l'oposició", afegeix.

Tampoc a l'exterior hi ha cap pla viable per forçar una solució, després que durant mesos Rússia hagi bloquejat tota iniciativa al Consell de Seguretat de l'ONU. "Tothom vol una transició pactada per evitar un buit de poder. Turquia ha apostat fort pel vicepresident Faruk al-Xara, que sembla que està en arrest domiciliari, però falta que els rebels de l'interior acceptin negociar-hi", conclou Vidal. Després de 30.000 morts i 28.000 desapareguts, la majoria d'analistes creuen que la caiguda de Baixar acabarà arribant, però més tard que d'hora.