Publicitat
Publicitat

Síria reobre l’era de la confrontació militar entre els EUA i Rússia

Una Guerra Freda, a petita escala, es lliura sobre l’escenari del Pròxim Orient

La intervenció militar que Rússia acaba de llançar a Síria és un signe més de la ràpida internacionalització del conflicte sirià, en què els grans actors mundials i regionals volen jugar un paper. “Hem tornat a la Guerra Freda, però a menor escala”, assegura a l’ARA Bassam Lahoud, analista polític de la Universitat Libanesa Americana (LAU). “Rússia i els Estats Units estan competint entre ells per mostrar quina de les dues superpotències té un paper més important a la regió”, continua Lahoud.

Amb l’amenaça de l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq de fons, Moscou ha emergit com a líder d’una coalició a favor del règim sirià. L’altra coalició, liderada pels EUA, està lluitant contra els jihadistes, però també dóna suport amb armes i entrenament a grups rebels sunnites sirians que lluiten contra el règim de Damasc. En definitiva, “l’únic acord al qual podrien arribar Obama i Putin seria coordinar una divisió del país”, diu Lahoud.

Més que la supervivència del president Baixar al-Assad, el principal interès de Moscou és mantenir la seva base naval al port mediterrani de Tartús. “Rússia té interès en el mar Mediterrani i Síria és el seu últim bastió allà. Està lluitant contra l’Estat Islàmic, però al mateix temps protegeix el règim d’Al-Assad per mantenir la seva influència militar a la zona. El dia que Al-Assad no s’ajusti als seus plans, deixaran de protegir-lo. En política, no hi ha amistat, només interès”, puntualitza aquest analista libanès.

Precisament, refermar el corredor cap a la Mediterrània, des de Damasc, passant per Hama i Homs, fins a arribar als bastions mediterranis de Tartús i Latakia, és ara mateix l’estratègia militar del règim sirià, amb el suport dels seus aliats regionals (Hezbol·lah i la Guàrdia Revolucionària de l’Iran) i Rússia. Els bombardejos russos han tingut fins ara com a principal objectiu posicions de grups islamistes rebels a Hama, Homs i Idlib, en lloc de grans bastions de l’EI.

“La divisió confessional de Síria és ja un fet. Aquest pla dissenyat el 1973 per [l’exsecretari d’Estat nord-americà] Henry Kissinger plantejava una nova divisió per sectes del Pròxim Orient. En el cas de Síria, estaria dividida en tres regions: l’alauita, la sunnita i la kurda”, explica amb detall Lahoud. L’Estat Islàmic ha sigut “un factor posterior”. La guerra civil siriana -alimentada des de l’exterior, segons aquest analista-“ha partit de facto el país en aquestes tres regions”, insisteix Lahoud. “Els jihadistes per descomptat han ajudat a accelerar la desintegració de Síria”, afegeix. El règim alauita ha mantingut des del principi del conflicte les seves posicions estratègiques que definiran el nou mapa de Síria, segons Lahoud.

En una mateixa línia opina l’exgeneral Nizar Abdel-Kader. Segons el militar retirat, la campanya de bombardejos russos sobre Síria ha coincidit amb l’arribada de centenars de tropes iranianes en l’última setmana. Aquest reforç militar a Al-Assad també té el suport de combatents de Hezbol·lah i de les milícies xiïtes de l’Iraq.

La decisió russa, punt d’inflexió

“L’exèrcit sirià i els seus aliats regionals estan preparant una gran ofensiva terrestre al nord, mentre que els russos proporcionaran suport aeri”, assegura Abdel-Kader. “La sobtada decisió de Rússia d’unir-se a la guerra amb atacs aeris en nom d’Al-Assad, així com l’augment de la participació militar de l’Iran, podrien marcar un punt d’inflexió en un conflicte en què estan implicades la majoria de les potències militars del món”, adverteix l’exgeneral libanès.

Moscou i Washington diuen que tenen els mateixos enemics: l’Estat Islàmic. Sembla, però, que Rússia utilitza la campanya comuna contra l’EI “com a pretext per atacar grups que tenen el suport de Washington i els seus aliats, com una manera de salvar el govern de Damasc”, insisteix Abdel-Kader. La intervenció de Rússia i de l’Iran en suport al president Al-Assad arriba en un moment en què el conflicte s’havia girat en contra del seu govern. “Els bombardejos russos són un element de canvi, dirigit a revertir els guanys dels insurgents”, conclou aquest analista militar.

Rússia va assegurar ahir que augmentarà els seus atacs a Síria, en el quart dia de l’operació per donar suport al president sirià, Baixar al-Assad. Segons l’exèrcit rus, en 72 hores els seus caces havien efectuat 60 sortides, un ritme que “s’intensificarà”, segons un alt comandament militar.

Moscou diu que intensificarà els combats

Després que els EUA, i els seus socis en la campanya siriana, hagin insistit en la necessitat que els atacs russos vagin dirigits només contra l’Estat Islàmic (EI) i no als opositors sirians, el ministeri de Defensa britànic va assegurar ahir que només un de cada vint atacs de l’exèrcit rus té com a objectiu posicions de l’EI.

Per la seva banda, l’Observatori Sirià dels Drets Humans va assegurar que almenys 39 civils han mort des de l’inici de l’operació russa a Síria, dimecres passat. Segons el seu recompte, també han perdut la vida 14 combatents de l’Estat Islàmic.

Rússia va dir ahir que les últimes 24 hores havia posat en el punt de mira un lloc de comandament i un arsenal amagat sota terra a Raqqa, el bastió de l’EI a Síria, i també un magatzem d’armes a Maarat al-Numan, a la província d’Idlib. Aquesta, però, no és una zona de presència coneguda de l’EI, sinó de diferents faccions opositores a Al-Assad.