Internacional 17/06/2015

Snowden treballa en una tecnologia per protegir els ordinadors de 'hackers'

L'exagent de la CIA participa en una videoconferència amb emprenedors tecnològics a Barcelona

Sònia Sánchez
3 min
Ciutadà Snowden

BarcelonaL'exagent de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units, Edward Snowden, no està pas ociós en el seu exili forçat a Moscou. L'enginyer informàtic que va revelar la intensa campanya de vigilància massiva a internet dels serveis secrets nord-americans i europeus, dedica els seus dies de confinament a tractar de desenvolupar una tecnologia que protegeixi els ordinadors dels 'hackers'.

Snowden ha participat aquest dimecres a través de videoconferència en les jornades per a emprenedors tecnològics 'Challengers', que se celebren a Barcelona avui dimecres i demà dijous. En línia amb el seu discurs de protecció de la privacitat, la intervenció de l'exanalista de la NSA ha estat envoltada d'hermetisme i mesures de seguretat, que han fet sortir tota l'audiència fora de la sala just abans d'iniciar la connexió per preparar l'auditori per a la videoconferència. Tampoc s'ha permès gravar vídeo ni àudio de la seva intervenció.

Unes condicions que han permès Snowden deixar-se anar de forma encara més sincera que habitualment. Mig seriosament mig en broma, ha rebut fins i tot una oferta de feina de l'empresa finlandesa F-Secure, especialitzada en antivirus i tecnologies de seguretat informàtica. Però sembla que l'exanalista nord-americà ja té tot el seu temps ocupat en aquest tipus de feina, tot i que el seu objectiu inicial no seria treure'n profit econòmic o registrar una patent, sinó simplement la satisfacció de desenvolupar una tecnologia per combatre les pràctiques governamentals que ell mateix denuncia.

La nova missió de Snowden

Tot i que ja existeixen tecnologies molt potents d'encriptació dels missatges, els 'hackers' encara poden aconseguir entrar en un ordinador i aconseguir també les claus d'encriptació, per exemple. La solució seria trobar una forma en què només apagant l'ordinador o tancant el navegador s'esborrés de manera permanent tot rastre dels missatges susceptibles de ser 'hackejats'. En això estaria treballant Snowden des del seu refugi rus.

En la seva primera aparició pública després de la reforma de la Patriot Act als Estats Units –que ha posat límits a la vigilància massiva en resposta precisament a les revelacions de Snowden–, si ha quedat alguna cosa clara en les jornades 'Challengers' en què ha participat l'analista és que l'única solució possible a la interferència dels governs en la vida privada dels ciutadans vindrà de les solucions tecnològiques i de les empreses de serveis informàtics.

Empreses que, com Skype, no s'han dotat elles mateixes de la capacitat d'interferir en les comunicacions dels seus clients, o les que no conserven dades dels seus clients que no són exclusivament necessàries per al seu servei, són la via per respondre a la voluntat dels serveis secrets governamentals d'arribar a tot arreu.

L'exanalista de la NSA no ha respost només a preguntes tecnològiques, sinó que les qüestions polítiques també han estat molt presents en la seva conversa amb l'auditori barceloní. Qüestions com la utilitat de la vigilància massiva per prevenir accions terroristes com l'11-S a Nova York, l'11-M a Madrid, els atemptats de Boston o els del Canadà i Austràlia, s'han posat també sobre la taula. Però el problema en aquests casos no va ser pas la falta d'informació prèvia sinó, per contra, la sobreinformació. En tots els casos, va resultar que els serveis secrets disposaven d'informació prèvia que podria haver previngut l'atac però no van saber interpretar-la bé dins de l'allau de dades diàries que supervisen.

Snowden viu exiliat a Moscou des que l'any 2013 va filtrar documents interns de la NSA per revelar l'abast de la vigilància dels serveis secrets nord-americans a internet. Abans de quedar-se a Rússia, va demanar asil a 21 estats europeus, entre ells Espanya, que li van negar el refugi, pressionats pels Estats Units.

stats