Publicitat
Publicitat

REVOLTA CONTRA AL-ASSAD

La destrucció i la falta d'abastament marquen el dia a dia de la ciutat

Sobreviure a Alep, l'epicentre de la guerra de Síria

És tal la destrucció d'alguns barris d'Alep, com Hanano, Tariq al Bab i Saladí, que és impossible descriure-ho. A la pudor de les escombraries als carrers o de les fruites i verdures fetes malbé s'hi afegeix la del plàstic cremat i la pólvora.

L'Exèrcit Lliure de Síria té la seva caserna general a Hanano, al nord de la ciutat, i va canviant de lloc cada tres dies per si els caça MiG-21 del règim sirià els bombardegen. El barri està totalment desert. Els rebels, únicament, controlen una mena de territori fantasma on tothom ha fugit.

La caserna està sota el comandament de la brigada Al Tauhid, l'encarregada de planificar els atacs a les tropes sirianes a Saladí, el barri convertit en epicentre de la batalla. El comandant Mohamed Abdu, que dirigeix el regiment, assegura que els seus homes no es retiraran d'Alep. "Resistirem fins al final", declara amb vehemència el militar rebel.

De camí a Saladí (al sud-oest de la ciutat), travessem diversos districtes, on no han arribat els combats, i la vida transcorre amb normalitat. El que més crida l'atenció és com en aquesta ciutat de tres milions d'habitants, la més poblada i considerada la capital econòmica de Síria, algunes zones segueixen funcionant com si no passés res, mentre en altres barris tot és silenci.

Al Xaar, al sud del cor de la ciutat, està controlat per l'Exèrcit Lliure de Síria. En aquest barri les forces de l'exèrcit sirià ho han bombardejat tot, incloses escoles, mesquites, farmàcies i hospitals. Pocs edificis no han estat castigats.

Canviar de casa i de vida

"A les nits és molt perillós. Després de l'Iftar (l'àpat nocturn que marca la ruptura del dejuni de Ramadà) els MiG-21 ens bombardegen i el barri està ple de xabiha [milicians del règim] i muhabarat [serveis d'intel·ligència]", assegura l'Ali, que viu a la zona de Karm al Jabal d'Alep.

L'Ali té una tenda de telefonia mòbil, com que les comunicacions per mòbils estan tallades a la ciutat, s'ha quedat sense clients. "Ningú ja no ve a recarregar el saldo o a comprar un telèfon perquè no el poden fer servir -explica-. Des de fa una setmana vivim a casa del meu cunyat". La família de la seva dona és prorègim i viu al districte de Serian Vell (al nord-oest d'Alep). "Jo no dono suport al règim, però temo per la seguretat de la meva dona i el meu fill petit. Per això hem marxat a casa del seu germà", puntualitza.

"Els que encara donen suport al president Baixar al-Assad són còmplices de les matances del règim. Ells prefereixen el seu benestar i la seva seguretat, i miren cap a un altre costat mentre les forces sirianes maten dones i nens innocents", continua l'Ali, abans d'afegir: "Si no fos perquè és la família de la meva dona, mai no aniria a Serian Vell, perquè em detindrien o em matarien allà mateix".

"La meva dona i el meu fill tenien molta por a les nits. Així que dormíem tots junts a la sala d'estar, on ens sentíem més protegits", explica l'Ali, que precisa: "Aquí ja no s'hi pot viure. No hi ha menjar, no tenim electricitat ni aigua. Vivim al sisè pis i tinc por que bombardegin casa meva".

Sense llum no hi ha comerços

Els talls de llum de vegades són de 24 hores, per la qual cosa les botigues de comestibles i les carnisseries no poden conservar als refrigeradors els productes frescos, i tot el gènere se'ls fa malbé. Aconseguir menjar s'ha convertit en una odissea.

Els venedors d'Alep han d'anar a comprar les verdures i les fruites a Idlib (al nord-oest de Síria) i la gasolina -que s'han convertit en un bé preuat- ara costa gairebé quatre vegades més. Un litre de carburant ha pujat de 75 cèntims d'euro a tres euros, per la qual cosa els preus dels aliments bàsics s'han disparat. A l'escassetat de gasolina s'hi suma la del gas que es fa servir a les cases i una bombona de butà costa prop de quaranta euros.

Les reserves de farina comencen a esgotar-se i les fleques governamentals que s'han habilitat per tota la ciutat obren un dia sí i l'altre no. "De vegades has d'esperar fins a quatre hores fent cua per obtenir pa i potser quan et toca ja no en queda", lamenta la Iamila, de 40 anys. Fa tres dies les forces del règim van atacar amb una granada de mà una fleca i van matar almenys una vintena civils.

La Iamila fa dos mesos que no cobra el seu sou com a treballadora en una fàbrica. "No sé què passa. Cada dia anem a treballar i l'encarregat ens diu que aquella setmana no ens pot pagar. I així des de fa dos mesos", critica la dona, mare de quatre fills i quatre filles. "Som una família nombrosa i amb prou feines ens arriba per menjar. Les fruites i les verdures han pujat molt, i la carn també és molt cara i escassa", es queixa la Iamila.

A Fardus, un barri que toca a Saladí, els veïns donen suport als rebels. Fa dues nits, un MiG-21 va bombardejar una escola de la zona. Al carrer principal, on hi ha els establiments comercials, hi ha escrit als murs o portes metàl·liques dels garatges: Irhal ja Baixar (Baixar, ves-te'n).

La falta d'abastiment

Hi ha molt pocs comerços que encara tinguin obert tot el dia en aquest indret. "A la nit els carrers estan totalment deserts, cap veí s'atreveix a sortir de casa seva", comenta l'Ibrahim, que treballa en una botiga de comestibles. "Moltes fàbriques a Alep han deixat de funcionar. Els productes els portem des d'Idlib o des de Turquia pel pas fronterer de Bab Al Salam", explica l'Ibrahim per justificar la pujada dels preus cada cop més insuportable.