Publicitat
Publicitat

En breu

Steinbrück, candidat de l'SPD a la cancelleria amb un 93% dels vots

Atac a Merkel, a l'alça en els sondejos

El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) va nomenar ahir oficialment Peer Steinbrück candidat a la cancelleria per a les legislatives del setembre. El màxim rival que tindrà la cancellera Angela Merkel en la cita electoral va obtenir ahir el 93,45% dels vots dels delegats reunits en el congrés extraordinari de l'SPD a Hannover. "Aquest suport és una orientació del que passarà a les eleccions generals", va bromejar Steinbrück. No obstant, la realitat no és tan divertida per a l'SPD. Si els comicis se celebressin ara, els socialdemòcrates tot just obtindrien el 28% dels vots. Segons el sondeig d'Emnid publicat ahir, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, en canvi, arribaria al 40%, els millors resultats aconseguits des del 2006.

La cancellera va obtenir dimarts quasi el 98% dels vots en el Congrés del seu partit per ser reelegida presidenta de la CDU. Steinbrück va aprofitar ahir per criticar que "la cancelleria de Merkel s'ha convertit en l'única marca de la CDU, i la CDU s'ha con- vertit en una mera màquina de poder. Però mantenir-se a la cadira no és la tasca principal de la política". El líder de l'SPD va deixar clar que "el canvi de govern arribarà i espera aliar-se amb Els Verds" (14%, segons el sondeig), i que no vol ser el segon de Merkel en una gran coalició. "No hi estic a disposició", va assegurar Steinbrück, que precisament va ser ministre de Finances durant el primer mandat de l'actual cancellera.

Justícia social com a eix de campanya

Steinbrück va assegurar que la justícia seria l'eix central de la seva campanya. Si ho fos Europa, Merkel seria imbatible, per bé que Steinbrück va aprofitar ahir per burxar: "Tal com va dir el nostre excanceller Willy Brandt, volem convertir-nos en un poble de bons veïns a dins i fora del país". Això ara no és així, va admetre. "Llibertat, justícia i solidaritat són els nostres valors", va remarcar Steinbrück mentre desglossava que garantir un salari mínim digne, jubilacions segures, llars assequibles, reducció del treball temporal, una quota femenina a les empreses, una millor educació i "un renaixement de l'economia de mercat social" són els objectius identitaris amb què intentarà arribar al poder.