Publicitat
Publicitat

JUSTÍCIA NORD-AMERICANA

La policia podrà continuar demanant documentació a qui vulgui

El Suprem avala els polèmics controls migratoris d'Arizona

Victòria agredolça per al president nord-americà, Barack Obama, en immigració. El Suprem va tombar bona part de la llei migratòria d'Arizona però va mantenir els polèmics controls policials.

Viure o treballar a Arizona sense papers no serà un crim, però la policia de l'estat podrà exigir la targeta de residència a tothom que consideri sospitós de ser immigrant il·legal. El Tribunal Suprem dels Estats Units va decidir ahir anul·lar la majoria de les disposicions de la llei d'immigració d'aquest estat del sud-oest del país. Una victòria per al president nord-americà, Barack Obama, però amb un regust amarg, ja que el punt més polèmic de la legislació seguirà vigent.

Els jutges de l'alta instància van avalar la decisió d'Arizona de permetre que la seva policia pugui demanar la documentació de les persones que han fet alguna infracció o que creuen que poden estar en situació il·legal. Tot i així, el tribunal va deixar oberta la possibilitat que aquesta disposició sigui revisada més endavant si s'aplica de manera discriminatòria.

Molts grups de drets civils i associacions llatines han criticat la llei d'Arizona per racista, ja que pot comportar l'arrest de ciutadans americans només pel fet de semblar estrangers. "El Suprem no ha tingut en compte que la llei pot perjudicar els nostres drets constitucionals un cop entri en vigor", afirma Cecilia Wang, directora de temes d'immigració de l'organització de drets civils ACLU.

Malgrat que bona part de la seva legislació antiimigratòria va ser anul·lada, la governadora d'Arizona, Jan Brewer, va considerar la sentència del Suprem un triomf. "El cor de la llei no s'ha derogat", va dir la líder republicana, que va prometre que s'aplicaria tenint en compte els drets civils dels sospitosos.

La llei d'immigració d'Arizona va ser polèmica des del principi. La governadora Brewer va signar la legislació el 23 l'abril del 2010 però no es va poder aplicar, ja que el govern d'Obama va impugnar-la pocs dies després. Washington va considerar que la norma estatal entrava en conflicte amb el poder federal de regular els assumptes migratoris. La decisió judicial afectarà també altres lleis similars dels estats d'Alabama, Indiana, Carolina del Sud i Utah.

Obama, satisfet però preocupat

El president Obama, en un comunicat per escrit, es va mostrar ahir satisfet per la decisió del Suprem però també va assenyalar la seva preocupació per "l'impacte" que poden tenir els controls d'identitat policials. "Cap nord-americà hauria de viure sota sospita només pel seu aspecte", va afirmar el mandatari, que creu que la resolució "deixa molt clar que el Congrés ha d'aprovar una reforma d'immigració integral".

Per molts analistes, la decisió judicial, que arriba menys de quatre mesos abans de les eleccions presidencials, és una victòria parcial del president Obama. El Suprem li dóna la raó i considera inconstitucional que la llei criminalitzi un indocumentat a Arizona, i també que la policia de l'estat pugui detenir sense una ordre judicial qualsevol sospitós de ser immigrant il·legal. A més, també anul·la l'obligació de portar algun tipus de documentació oficial.

Obama, que fa unes setmanes va paralitzar les deportacions de joves en situació irregular als Estats Units, en pot sortir beneficiat electoralment. Els votants llatins seran determinants en estats claus com Nou Mèxic, Florida, Arizona, Colorado i Nevada.