Syriza engega el pla contra els efectes de les retallades

AtenesTsipras comença a legislar. Gairebé dos mesos després d’haver guanyat les eleccions, el govern grec liderat per Syriza tira endavant la seva primera llei per afrontar la “crisi humanitària” que -segons el partit- viu el país. Oferirà llum gratuïta a totes aquelles famílies que actualment viuen sense electricitat, ajudes al lloguer a 30.000 habitatges, cupons d’alimentació a 300.000 persones, cobertura sanitària gratuïta a tres milions de grecs que s’havien quedat sense i, a més, inclourà una amnistia fiscal. Un paquet de mesures amb una duració d’un any que és entès per Tsipras com una teràpia de xoc per donar aire al país. “No fem ni un pas enrere en tot el que vam anunciar i que creiem necessari perquè la societat grega tingui un moment de respir”, afirmava ahir en la represa del debat parlamentari que va arrencar dimarts.

Segons dades de l’agència d’estadística Elstat, a mitjans del 2014 un 23,1% de la població grega vivia per sota del llindar de la pobresa. A Grècia hi ha uns dos milions i mig de persones que viuen amb uns ingressos anuals inferiors als 5.023 euros o famílies senceres que passen l’any amb menys de 10.547 euros. Així, les ajudes de la llei aprovada ahir es concreten en el subministrament de fins a un màxim de 300 kw/h al mes per a aquells que no puguin pagar-lo. En el cas del lloguer, es facilitaran subvencions exemptes d’impostos que aniran dels 70 euros per persona fins als 220 euros per a famílies nombroses. Es faran arribar directament al llogater per evitar abusos i, si es dóna el cas que el propietari de l’immoble té deutes amb Hisenda, l’import es destinarà a les arques públiques per cobrir-los. Els cupons d’alimentació tindran quantitats variables en funció dels membres familiars, i es podran bescanviar per menjar només en aquells establiments que s’hagin adherit voluntàriament al programa. Un conjunt de mesures amb un cost total de 200 milions d’euros que el govern s’ha compromès a aconseguir reduint les despeses a l’administració pública.

Però la llei inclou, a més, com a esmena, una amnistia fiscal per a aquells que tenen deutes amb Hisenda, de manera que puguin abonar-los amb un sol pagament fins al 27 de març descomptant interessos i sancions. La idea de l’executiu és aconseguir de manera immediata liquiditat per a les arques públiques, ja que els ingressos de l’estat durant els primers dos mesos de l’any podrien suposar un forat de 1.000 milions d’euros respecte a les previsions dels pressupostos aprovats al desembre. El govern calcula que uns 3,5 milions de grecs deuen menys de 3.000 euros i espera que, sobretot aquest grup, pugui beneficiar-se’n. Ja va avisar que, aviat, un milió de persones rebrien la notificació per adherir-s’hi.

Alta tensió en el debat

“Estem obligats a implementar el mandat a les urnes per posar fi als rescats i recuperar la dignitat del poble”, insistia ahir Tsipras en un debat que, malgrat donar llum verda a la llei, va tenir punts d’alta tensió. El primer arribava en el seu propi discurs, quan va acusar les institucions europees de posar impediments a Grècia per aprovar la reforma. “Com es pot ser tan insolent per dir que afrontar una crisi humanitària és un acte unilateral incompatible amb les decisions de les institucions europees?”, va deixar anar Tsipras en relació a unes declaracions del cap de la delegació que negocia amb Grècia, Declan Costello, que havia demanat la retirada del projecte. Però qui va respondre des de Brussel·les va ser el comissari europeu d’Afers Econòmics i Financers, Pierre Moscovici: “Per nosaltres no es tracta de vetar cap legislació humanitària, com han dit alguns mitjans de comunicació, sinó que és una cosa bona i necessària”.