Publicitat
Publicitat

ISRAEL

Talmud sí, matemàtiques no, a les escoles ultraortodoxes

La Knesset elimina les matèries seculars obligatòries als centres

El Parlament israelià ha revocat aquesta setmana una llei de l’anterior govern que obligava les escoles ultraortodoxes a impartir onze hores setmanals de matemàtiques, anglès i ciències com a prerequisit per rebre subvencions de l’estat. Aquesta llei havia d’entrar en vigor l’any vinent, però la Knesset ha decidit enterrar-la a causa de la pressió de la comunitat ultraortodoxa o haredim, que representa un 10% de la població. Actualment, a Israel hi ha 430.000 alumnes que cursen estudis en institucions ultraortodoxes, i una part considerable dels israelians seculars consideren que la supressió de la llei és preocupant perquè impedirà als haredim guanyar-se la vida, de manera que continuaran sent una càrrega per a la resta de la societat.

“En un estat secular com és el cas d’Israel, els haredim no podem participar en una agenda que l’estat vol imposar-nos i que és secular per la seva naturalesa”, defensa el rabí Dov Habertal. “Introduir una agenda secular en la comunitat ultraortodoxa significaria destruir completament el món jueu, perquè la nació jueva no pot deslligar-se de la religió, i la nacionalitat jueva és diferent de la resta de nacionalitats”.

“Nosaltres acceptem de facto la condició secular d’Israel però no ho acceptem de iure. Si aprovéssim la imposició d’un currículum secular en les nostres escoles, el judaisme deixaria de ser el que ha sigut durant mil·lenis. Nosaltres som al món per preservar el judaisme i la nació jueva, i sense judaisme el poble jueu no tindria cap sentit”, continua el rabí. “Vivim a Israel encara que estiguem contra l’estat i que no reconeguem la seva autoritat”.

Defensa de les subvencions

Habertal no veu cap contradicció, però, entre el seu rebuig de l’estat secular i l’acceptació de subvencions per part de les institucions israelianes. De fet, les escoles ultraortodoxes, que bàsicament no ensenyen més que la Bíblia, el Talmud i els comentaris d’aquests dos llibres, se sostenen gràcies a les subvencions públiques. En la seva defensa, Habertal recalca que els alumnes de les escoles haredim tenen una activitat més intensa que els alumnes de les escoles seculars.

Els horaris d’estudi són més intensos, comencen a primera hora del matí i no acaben fins ben tard, i l’esforç intel·lectual dels estudiants és considerable, encara que no estudiïn matemàtiques o anglès. “Si tots ens fem enginyers, perdrem el nostre caràcter jueu”. Habertal, que és professor de dret a la Universitat de Haifa, reconeix que la immensa majoria dels haredim tenen un nivell de vida que està per sota del de les famílies seculars. “Entre els ultraortodoxos hi ha molts pobres però estem disposats a sacrificar el benestar material i la riquesa a causa del nostre ideal. No tenim cotxes ni anem a les cafeteries, però és un sacrifici que assumim”.

Els ultraortodoxostenen diputats a la Knesset i participen de la vida política, encara que sigui de manera limitada. “Efectivament, sentim una responsabilitat respecte de la resta del poble jueu i això ens porta a participar en la política. I, a més, necessitem els diners de l’Estat d’Israel, i cal no oblidar que en som ciutadans encara que no ho reconeguem”.

Tali Farkash és una haredim que, a diferència del rabí Habertal, defensa l’ensenyament secular per a tota la població, o almenys per a la població ultraortodoxa que esculli lliurement estudiar matèries seculars. És per això que Farkash està recollint signatures perquè el ministre d’Educació garanteixi una educació secular per als estudiants haredim que triïn aquesta opció.

Escassetat d’oferta

Treballa com a periodista al diari Yediot Ahronot, on s’encarrega de temes religiosos. Porta una faldilla fins als peus i es cobreix completament els braços, però els seus fills estudien en escoles on al matí s’estudia el Talmud i a la tarda matemàtiques, anglès i ciències.

“A tot Israel només hi ha cinc escoles haredim, privades i molt cares, que ofereixen en el seu currículum matèries seculars. El meu fill de 14 anys estudia en una d’aquestes escoles i ho està fent molt bé. Però són escoles molt cares i les famílies ultraortodoxes, que no tenen gaires recursos i tenen molts fills, no s’ho poden permetre”, lamenta Farkash.